L’any 1999, coincidint amb els actes de celebració del 10è aniversari de la revista Modilianum, es va encetar un cicle d’activitats anuals durant el mes d’octubre dedicat cada any a un tema concret. Sortides guiades i conferències, formen el nucli bàsic de les activitats, a les quals alguns anys s’hi afegeixen les exposicions i les gimcanes sobre el tema estudiat Des de l’any 2010 s’han substituït els cicles de conferències per una Jornada d’estudi. Fruit del cicle es publica un número monogràfic de la revista Modilianum.

Paral·lelament l’Associació organitza altres activitats habitualment lligades a les Jornades monogràfiques com ara sortides guiades exposicions, presentacions de llibres o participa amb les institucions i entitats locals i comarcals com ara les Festa barroca o la Fira del Moianès.

A conseqüència de la pandèmia de la covid-19 la jornada d’estudi sobre l’Estiueig al Moianès que s’havia de celebrar l’octubre de 2020 es va ajornar fins a el 12 de juny del 2021. Des de la perspectiva històrica, la comarca del Moianès no és pas la més coneguda en parlar de les colònies d’estiueig, però sí que té una llarga trajectòria i una personalitat pròpia i rica. En la jornada es pretent d’analitzar-ne alguns trets.

Aquest 2018, després d’un temps de no organitzar cap jornada d’estudi, l’Associació Cultural Modilianum desitja amb la jornada del 6 d’octubre dedicada a l’analisi de l’Art Barroc al Moianès, poder contribuir a incrementar el coneixement d’aquest art, que va marcar amb una empremta profunda la història de la nostra comarca, i debatre sobre com difondre’l i arribar a tots els públics i ciutadans. La jornada es completarà amb unes visites als temples de Sant Fruitós de Castellterçol i el de Santa Maria de Moià i a l’exposició dels gravadors Abadal al Museu de Moià

El 2015 en celebrar-se els 125 anys de Joan Amades, el folklorista més prolífic de Catalunya. L’Associació contribueix a l’efemèride programant una jornada d’estudi sobre la Cultura popular al Moianès i amb una exposició en què podem identificar tot una generació de moianesos, talment com un viatge de seixanta anys enrere en el temps a la plaça Major. Joan Amades va visitar Moià el gener de l’any 1936. Tenia una missió encomanada per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’esclat de la guerra permet de comprendre que aquella feina encarregada no es materialitzes. Vint anys desprès, en 1956, Joan Amades tornà a Moià i gaudeix d’un poble bolcat en la recuperació del Ball del Ciri. De les imatges d’aquella diada, s’ha organitzat l’exposició Moià, 1956: tot un poble en la recuperació d’un ball, que permetraà identificar més de set-cents moianesos presents a la plaça d’aquella Festa Major d’hivern.

En el 2014 l’Associació ha considerat que la commemoració del Tricentenari de 1714 era un bon moment per a estudiar i reflexionar com es veu des dels nostres dies la rellevància que va tenir Rafel Casanova i Comes, nascut a Moià cap a l’any 1660, tant en el seu moment d’actuació política en els fets de l’Onze de Setembre de 1714, així com en el professional i molt especialment durant el sorgiment i consolidació del catalanisme polític. Durant la Renaixença, la figura de Casanova es recuperada de l’oblit i adquireix dimensió de símbol polític de Catalunya i de les llibertats nacionals perdudes. En els darrers anys, però, el seu paper s’ha relativitzat, quan no qüestionat, dins un protagonisme més coral en els fets esdevinguts durant la Guerra de Successió. Amb la jornada i l’exposició sobre Els Onzes de Setembre a la seva vila, Moià vol deixar el seu gra de sorra a l’estudi del Conseller en Cap de Barcelona.

En celebrar-se el 2013 el 150è aniversari dels naixement del tenor moianes Francesc Viñas (1863-1933), l’Associació en col·laboració amb Joventuts Musicals de Moià ha organitzat la jornada d’estudi de la tardor a la figura del més il·lustre i universal fill de Moià. Aquesta jornada va tenir una prèvia amb l’exposició feta a la Sala d’exposicions temporals del Museu de Moià i durant el mes d’agost una segona exposició a la Sala del Casal. Es tancà la Jornada amb un recorregut pels llocs més emblemàtics relacionats amb en Viñas, els jardins i casa seva, l’estatura de Rafel Casanova i el Parc municipal on hi ha el monument dedicat a la seva persona obra de Josep Clara.

L’any 2012 l’activitat de tardor s’ha dedicat a estudiar i analitzar Les migracions al Moianès des de l’època moderna en una jornada d’estudi que permet conèixer com s’ha anat teixint la població de la comarca de l’època moderna i contemporània, amb una aproximació, no solament geogràfica o històrica, sinó també donant veu als protagonistes de la penúltima gran migració. Paral·lelament es presenta una exposició fotogràfica per reconèixer el Moià d’aquells anys d’arribada entre 1945 a 1975.

L’Associació Cultural Modilianum organitza la seva activitat de tardor de 2011 una jornada d’estudi sobre La masia: etnografia, paisatge: d’un passat esplendorós a un futur incert.
El Moianès ostenta un dels més elevats registres en nombre i densitat de masies de Catalunya. L’economia basada en el mas, a més de ser una pervivència de segles ha configurat un paisatge propi. El món de la masia està associat a unes formes de tinença i de vida, de relacions socials i valors, a un espai simbòlic que va transformar-se radicalment el segle passat. El mas com a estructura econòmica, va desaparèixer fa anys. Malgrat això s’han conservar la majoria de masies i, en època més recent s’han rehabilitat per altres usos. La masia manté la consideració social de be patrimonial, simbòlic d’identitat i metàfora d’allò original i autèntic.

L’any 2010 Modilianum va centrar la seva activitat de tardor a les Danses tradicionals del Moianès. Les danses tradicionals del Moianès constitueixen una part important del nostre patrimoni cultural, i tenen en la Dansa de Castellterçol —declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya— el seu element més paradigmàtic.
La vila de Castellterçol, principal centre d’estiueig del Moianès al tombant dels segles XIX i XX, va veure com durant aquest període les seves danses tradicionals (la Dansa i el Ball del Ciri) eren “restaurades” i se’ls donava una nova instrumentació i una nova coreografia que les feia guanyar en majestuositat.
A la vila de Moià les danses tradicionals (Ball del Ciri, Ball de Gitanes, Garrofins) no gaudiren sempre de la mateixa atenció ni del mateix prestigi i durant el primer terç del segle XX visqueren un procés d’esllanguiment i pràctica desaparició (amb diferències, però, entre unes i altres). No fou fins a la segona meitat del segle i en diverses temptatives que es produí el procés de renovació i recuperació de les danses.
Els balls de bastons, per la seva part, són presents en l’actualitat a Moià i a Santa Maria d’Oló. Fou precisament aquesta darrera població la que hostatjà la primera edició de la Trobada Nacional de Bastoners, l’any 1976. Moià en fou la seu l’any 2003.

L’any 2009 fe 200 anys de l’entrada de les tropes napoleòniques a Catalunya, que donà lloc a l’anomenada Guerra del Francès, es produí durant l’any 1808, no fou fins l’any següent, 1809 que la guerra assolà la comarca del Moianès. El pas de les tropes, la crema d’habitatges, la circulació de fugitius, l’aixecament del sometent, la repressió… serien episodis freqüents en els anys següents. Però també l’organització del poder en juntes locals i comarcals, la consolidació de la ideologia liberal, hereva de la Revolució Francesa, i altres canvis socials que acompanyaven els primers passos del que seria la revolució industrial convertiren aquest període en el que s’ha convingut a anomenar els inicis de l’edat contemporània. Amb aquest cicle es vol contribuir a ampliar el coneixement sobre aquest període i com el visqueren els nostres avantpassats moianesencs.
Per primera vegada, ampliem les activitats amb un cicle de tres projeccions cinematogràfiques, que tenen el denominador comú d’estar ambientades en aquest període històric.

La indústria del gel al Moianès fou una activitat d’una gran importància a l’època moderna, complementària de la indústria tèxtil i de l’agricultura. Una font de riquesa comercial que establí uns vincles estrets amb Barcelona, ciutat a la qual proveí de gel per a ús dels hospitals i de les classes benestants.
Fruit d’aquella activitat, que sobrevisqué fins ben entrat el segle xx, n’han sobreviscut les poues de glaç, presents sobretot a Castellterçol, Castellcir i Sant Quirze Safaja, però també a Moià, Calders i Collsuspina. Castellterçol és, precisament, la seu del radial de l’Ecomuseu del Moianès dedicat a la indústria del gel. Per tal de donar a conèixer tot aquest món l’Associació Cultural Modilianum ha organitzat el programa d’activitats del 2008 xerrades, sortides i de nou una Gimcana.

Coincidint amb els tres cents anys de l’inici de la Guerra de Successió a la corona espanyola (1705-1714) el mes de novembre de 2007 es va inaugurar la remodelació de la primera Planta de la Casa Rafael Casanova. La exposició permanent permet endinsar-se en les convulsions polítiques i socials que marcaren la dècada del conflicte bèl·lic successori, la repressió que va succeir a la derrota de l’opció austriacista i la recuperació de la figura del darrer conseller en Cap, el moianès Rafael Casanova. Amb el cicle de la tardor d’aquest any 2007 Modilianum es vol contribuir al coneixement d’aquest període decisiu de la història de Catalunya, posant l’èmfasi en les repercussions que aquest tingué en la comarca del Moianès.

L’any 2006, es va dedicar al Medi Natural del Moianès, intentan donar a conèixer l’entorn mediambiental que dona personalitat a la comarca del Moianès, un entorn excepcional a cavall entre la Bages, la Plana de Vic i el Vallès.

La tardor del 2005, el cicle Els castells del Moianès ha presentat una panoràmica històrica d’aquests edificis que constitueixen una part molt important del patrimoni arquitectònic de la nostra comarca. També s’ha volgut donar un crit d’alerta sobre el seu precari estat de conservació. Calders, Castellcir, Castellterçol, Granera i Moià i els seus respectius castells n’han estat els protagonistes.

L’any anterior, el 2004, l’Associació volgué celebrar els 25 anys de La Fura dels Baus, el grup de teatre d’arrels moianeses, amb l’objectiu d’analitzar el fenomen “furero”, així com contribuir al seu major coneixement entre els seus conilla-te’ns.

Durant l’octubre del 2003, les activitats foren dedicades a República, guerra civil i primer franquisme al Moianès, amb presència a Moià, Castellterçol i Calders.

L’any 2002, Artistes retrobats del Moianès fou el cicle que inaugurà la presència de l’Associació Cultural Modilianum a altres pobles de la comarca: Castellterçol i Santa Maria d’Oló. Els artistes estudiats foren l’organista i mecenes moianès Josep Elias, els castellterçolencs Sebastià Gallés (jesuïta i pintor) i Josep Gallés (col·leccionista, fotògraf i pintor) i la nissaga d’escultors d’origen olonenc Espinalt.

L’any 2001, un cicle sobre diversos aspectes geogràfics de la comarca del Moianès, reprengué els monogràfics, que l’any anterior s’havien reduït només a les visites guiades.

Finalment, el primer any 1999, amb El Moianès al llarg de la història, es pretengué donar una visió global de l’evolució dels pobles del Moianès des de la prehistòria fins a l’actualitat.

A més del cicle de tardor, ja tradicional, l’Associació Cultural Modialianum organitza altres activitats, sobretot relacionades amb les publicacions que edita i les activitats socio-culturals de Moià.