Moià-3

Calendari del 2006


Gener: Processó de Sant Sebastià. 1915
Fot. desconegut

01 ProcessoLa festa major d’hivern del Moià de les primeries del segle xx conservava encara molts elements de centúries passades. Un dels actes centrals era la processó dedicada al sant. L’obrien el pollo i el ball de gitanes i, com a festa grossa que era, hi assistien els administradors de totes les confraries i gremis de la vila amb els seus estendards, unes grans banderes anomenades popularment «ganfarons». En la processó es traslladaven solemnement les relíquies i el tabernacle amb la imatge renaixentista de plata de sant Sebastià de l’església parroquial a la capella del sant, on se celebrava un ofici solemne, i d’allà es retornaven a la parroquial. La fotografia és presa a l’entrada de la plaça del Colom baixant des del carrer de Sant Josep. A l’esquerra podem veure el portal adovellat de cal fuster Solà i a la dreta el desaparegut edifici del Condal, antiga fàbrica tèxtil coneguda com a «Cal Roberto», nom pel que era conegut Robert Ponsa, hereu escampa i nebot de Josep Coma i Passarell, «el Cristo». [RTF]

Febrer: Castellnou de la Plana. 1922
Fot. S. Renom

02 CastellnouCastellnou és una de les edificacions més espectaculars de Moià, amb el mèrit de conservar la imatge de gran casal gòtic i mantenir moltes traces del passat casteller. Té l’origen en el mas Casanova que la família Planella va comprar a Riembald de Far en 1314. El mateix any, Bernat de Planella obtingué llicència per a edificar-hi uns molins. En 1381, Pere de Planella, conseller reial, home de gran fortuna i poderós senyor feudal, comprà la vila de Moià i el seu terme. Fou llavors quan s’abandonà definitivament el vell castell de Clarà i el mateix Planella, després de reedificar la «Casa dels Molins», n’obtingué del rei la consideració de castell termenat amb el nom de «Castellnou de la Plana». Quan els Planella perderen tots els drets sobre Moià, per ordre reial se li canvià el nom, volent esborrar-ne el record feudal, pel de «Casa Nova dels Molins» o «Casa Nova de la Plana», denominacions que mai no feren fortuna. La casa no ha perdut mai la tradició molinera i conserva en el seu interior dos molins a diferents nivells. [RTF]

Març: Fira de bestiar. 1915?
Fot. N. Alibés

03 Fira de bestiarUna fira de bestiar a la baixada del Vall. En la fotografia, presa des de Sant Sebastià, es pot veure Can Batlles al final del carrer i, a la dreta, el gran casal de Casa Càrcer («cal Casagarça»). Havíem identificat anteriorment aquesta imatge com a corresponent al concurs de bestiar de l’any 1916. Aquests concursos es començaren a fer l’any 1915, el primer any només de cavalls, i des de l’any següent, de bestiar de tota mena. Però la data en què s’acostumaven a fer era el mes de setembre i, en canvi, en la imatge que presentem es veuen les teulades nevades. Això ens fa suposar que, en realitat, es tracta de la fira de bestiar que, gairebé paral·lelament als concursos, l’ajuntament de Moià instituí l’any 1914: «una fira extraordinària de bestiar de totes classes el primer diumenge de març de cada any, començant des de l’actual». I, segons les dades meteorològiques d’aquella època, només fou l’any 1915 en què la neu cobria una mica el terra de Moià a començaments de març. [JCA]

Abril: Misteri dels Teixidors. 1960
Fot. J. Renom

04 misteri teixidorsEl misteri de l’Enarborament de la Creu o dels Teixidors es va estrenar l’any 1950. Era obra de l’escultor vigatà Comas i fou costejat pels patrons i treballadors del ram tèxtil, el sector professional que s’havia fet càrrec tradicionalment d’aquest pas. Només s’havien salvat de la crema d’esglésies de 1936 part del misteri del Sant Sepulcre, el crucifix gòtic i els vestits dels «armats». L’any 1939 es pretengué recuperar tot el perdut, però la tasca fou lenta i incompleta: en 1945 s’havien estrenat els misteris de l’Hort de Getsemaní o dels Pagesos i el de la Coronació d’Espines o dels Fadrins i, més tard, en 1952, es recuperaria el de la Soledat, de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Tots els misteris es van fer amb rodes, «per tal d’estalviar-se el pagament dels portadors com succeïa abans de la guerra» segons ha comentat Florenci Cloret («La Tosca», febrer-març 1985), de qui prenem la major part d’aquestes dades. En la data de la fotografia la processó ja tenia lloc, des de 1956, el Divendres Sant. [JCA]

Maig: Final d’etapa de la «Vuelta». 1969
Fot. J. Renom

05 La VueltaEl corredor francès Jacques Pingeon fou el guanyador de l’etapa Sant Feliu de Guíxols - Moià de la Vuelta Ciclista a España, que tingué lloc el 5 de maig de 1969. En aquella època la nostra vila experimentava una gran afició pel ciclisme. N’és prova el sorgiment, quatre anys abans, de l’Agrupació Ciclista Moià, presidida per Sebastià Camprubí, entitat que féu possible l’organització de l’arribada de la «Vuelta» i que, fins a principis de la dècada dels setanta, mantingué una important activitat esportiva. L’etapa moianesa de la «Vuelta» fou animada per l’espanyol Luis Ocaña, si bé el francès acabà emportant-se’n el triomf. Segons la crònica de «La Tosca» l’organització fou perfecta: «la prensa quedó sorprendida al ver la magnífica sala de prensa que se les preparó, con un alarde de máquinas de escribir, cedidas por la casa PONS de Manresa», i uns serveis telèfonics modèlics. En acabar l’etapa se serví un «vino español» en els salons de l’hotel Remei. El guanyador marxà de Moià amb un premi molt particular: un garrí. [JCA]

Juny: Grup d’esperantistes moianesos. 1953
Fot. J. Renom

06 EsperantistesL’esperanto és un idioma auxiliar internacional creat pel polonès L. L. Zamenhof. Començà la seva difusió l’any 1887. Basat en una síntesi de les llengües indoeuropees més parlades, no és l’idioma d’una cultura sinó l’idioma que permet arribar a totes les cultures. L’Esperanto Grupo Moià va ser fundat en 1951 per Josep Solà i Ramon Molera, formant part de l’Agrupació Cultural La Tosca. Durant els anys cinquanta i seixanta va ser un dels grups més actius a nivell mundial: cursos, exposicions, trobades, conferències, emissions de ràdio, escacs, filatèlia, oficina d’informació, cursos per correspondència, etc. Actualment la seva biblioteca «Esperanto-Biblioteko Ramon Molera Pedrals» està catalogada entre les deu primeres del món. El seu fons consta d’uns 3.500 llibres i 2.050 títols diferents de revistes. En la fotografia, alumnes de l’Esperanto Grupo Moià davant l’església acompanyant un esperantista hongarès que visità Moià l’any 1953. [AMU]

Juliol: Festa de Sant Cristòfol. Finals de la dècada de 1920
Fot. desconegut

07 St CristofolA finals dels anys vint l’automòbil ja s’havia popularitzat. En aquests anys ja circulaven per Moià, entre camions, cotxes i motocicletes, una trentena de vehicles de motor. La imatge, que podem datar a finals d’aquesta dècada, correspon a la celebració de Sant Cristòfol, patró dels automobilistes, festa que consistia en la benedicció dels cotxes i, si s’esqueia, amb una bona fontada. La fotografia és presa a l’actual avinguda de la Vila, davant mateix de la capella del Sagrat Cor, aixecada per iniciativa de Mn. Isidre Dalmau a finals del segle xix i destruïda l’any 1936. Hi podem veure un camió encara amb rodes massisses i carregat de gent; el segueixen un turisme de grans dimensions, un altre cotxe amb carrosseria de les anomenades racebout, molt utilitzada en aquella època en vehicles destinats a la competició, i finalment un Ford model T, conduït per Sebastià Daví, el popular «ferrer de la font» i un dels pioners de l’automobilisme moianès. [RTF]

Agost: Rebuda al Poble Nou. 1934
Fot. A. Merletti

08 Arbre FruiterLa pancarta situada al bell mig del passeig d’Alexandre M. Pons ens indica que és a punt de celebrar-se la Festa de l’Arbre Fruiter de l’any 1934, la primera que tingué lloc en els jardins de Cal Cristo, rebatejats com a Parc Francesc Viñas. Les autoritats del poble, encapçalades per l’alcalde, Josep Solà i Ciuró, el jutge, Josep Tresserras, i el president de la Lliga Defensa de l’Arbre Fruiter, Jacint Vilardell, han anat a rebre el president de la Festa, el rector de la Universitat de Barcelona, Pere Bosch i Gimpera. Entre la gent es poden distingir els cantaires de l’Orfeó Moianès Sant Graal, onejant el seu pendó, o un grup de mossos d’esquadra. En la imatge és ben visible el trencament que hi havia entre el Poble Nou i el nucli antic de la vila: des de la fonda del Remei no es trobava cap edifici fins al Círcol. A remarcar també la cúpula de l’església de Sant Sebastià, al costat de la torre de Can Rocafort. A la casa del primer terme, ocupada pel veterinari Molist, un cartell de la Lliga del Bon Mot en contra del renegar. [JCA]

Setembre: Ball al Círcol. 1932
 Fot. desconegut

09 Ball al CirculEl Círcol Recreatiu –en aquells moments oficialment Foment Nacionalista Republicà– era un local situat a l’actual avinguda de la Vila, on fins fa poc hi havia una entitat bancària. Va ser inaugurat l’any 1924. La sala principal constava d’un petit teatre amb espai per a butaques i per a ballar. El Círcol organitzava concerts, balls i obres de teatre. L’estiu de l’any 1932 va organitzar un ball a què les noies havien d’assistir amb un vestit confeccionat per elles mateixes el cost del qual no fos superior a quatre pessetes. La fotografia correspon a aquest ball. Entre els assistents es poden reconèixer noies estiuejants de procedència moianesa, com la Rita Eixarch, de Can Perxer, la Nati Soler, de la fàbrica i casa Màrius Soler de l’avinguda de la Vila, la Rosita Vilardell, de Can Vilardell, o les germanes Permanyer. El jurat sembla que es troba al fons de la fotografia. La noia guanyadora és al mig de la primera fila. L’any anterior el ball havia estat de mantons, i el següent ho seria de cambreres i cuiners. [CME]

Octubre: Cantonada de Cal Sallas. Ca. 1942.
Fot. J. Renom

10 cal sallasoctubreObservant aquesta fotografia, presa a les primeries dels anys quaranta, ben pocs hi podríem reconèixer la cantonada del carrer de Sant Antoni amb la plaça Major, on fins no fa gaire hi havia el forn de pa de Cal Freixenet, conegut popularment per Cal Sallas o, senzillament, pel «Forn de la Plaça». En el vell casalot s’hi poden veure els senyals que el temps i les successives reformes deixaren en l’edificació en forma de finestres i obertures tapades o canviades de lloc. A la cantonada, una fornícula que potser en un passat havia contingut la imatge d’algun sant i, al costat de la porta de la botiga, una placa de ceràmica amb la inscripció «Subno.» (abreviatura de «Subalterno»). Aquesta, juntament amb altres que encara hi ha escampades a les façanes de moltes cases del poble, hi fou col·locada l’any 1873, en plena Tercera Guerra Carlina, i assenyalava la graduació del militars que, només de pas o establerts a Moià per a fer maniobres, s’allotjaven per les cases de la vila, plagués o no plagués als seus estadants. [RTF]

Novembre: Orquestra «Los Desigualados». 1965
Fot. J. Renom

11 los desigualesJuan José Millán (veu), Enrique Cozar (baix), Maximino Rodríguez (guitarra rítmica) i Manuel Sánchez (bateria) formaren a mitjans de la dècada de 1960 el grup musical «Los Desigualados», nom que obeïa a la diferència d’alçada dels seus components. El grup es va dedicar a l’estudi de la música i a la preparació dels seus membres per a una activitat futura en el món artístic. La fotografia fou presa en el local on el grup assajava, al carrer de Sant Sebastià, en els soterranis de la casa de Ramon Serra. El grup només actuà a Moià, a la sala de ball de l’hotel Remei. La seva vida es perllongà durant uns tres anys i els problemes econòmics l’abocaren a la desaparició: a més de pagar el lloguer del local, compraren els instruments musicals a termini i es costejaven les classes de música a Manresa el diumenge al matí. Tanmateix, no desaparegué del tot, ja que alguns dels seus integrants s’incorporaren al grup «Los Chesmans» i amb aquest sí que, durant uns quants anys, realitzaren actuacions per diverses poblacions de Catalunya. [MSO]

Desembre: Cosidor de Cal Carter. 1959
Fot. Desconegut.

12 cal carterEl 26 de desembre de 1915, Sebastià Caralt, Vicenç Santacreu i Sebastià Ribé exercien el paperde veguers de Sant Joan Evangelista. La fotografi, presa des d’on fins feia poc encara hi havia hagut les restes de l’antic Oratori -la urbanització de la placeta data de 1913-, mostra els tres veguers dalt de cavalls, amb capa i barret de copa. La festa de Sant Joan Evangelista es trobava, però en els seus darrers moments. L’any 1911 s’havia reprès, després d’estar cinc o sis anys sense celebrar-se. Segons les cròniques del Butlletí, la vigília de la festa, 26 de desembre, a les tres de la tarda, els administradors sortints i una nombrosa comitiva, acompanyats pel “pollo”, anaven des de la plaça de Sant Sebastià als acords d’una orquestra fins a l’Oratori, on es feia l’elecció dels administradors o “veguers” per a l’any següent. L’endemà se celebrava la festa. La clau per establir la data la donen els arbres acabats de plantar al costat de la paret de l’hort del rector durant la Festa de l’Arbrer Fruiter d’aquell mateix any. [JCA]