Moià-3

Calendari del 2008


Gener: Parelles del Ball del Ciri, 1947?
Fot. Renom

01-Ball-del-ciriEl Ball del Ciri era originàriament ballat per solemnitzar el canvi d’administradors de la Confraria de Sant Sebastià, encara que també havia estat emprat, amb igual funció, pels de Sant Antoni i pels de Sant Joan Evangelista. En el transcurs de la dansa, els administradors sortints traspassaven el ciri i l'almorratxa als entrants com a símbols del càrrec que anaven a assumir. Les primeres dècades del segle xx i la guerra civil van significar la pràctica desaparició del conjunt de danses tradicionals moianeses. El Ball del Ciri es va interpretar amb una certa regularitat fins a inicis dels anys cinquanta i, després d’una breu interrupció, seria recuperat, encara que efímerament, l’any 1956 coreografiat de nou per Artur Castany, havent perdut ja el simbolisme de traspàs de càrrecs. La imatge, probablement de l’any 1947, presenta tres de les parelles que varen ballar-lo aquell any (Jaume i Mercè Rovira, Francesc Romeu i Pilar Benavente, Anton Capell i M. Rosa Graners), habillades com ho feien antigament: amb vestit de carrer, capa i barret (que no es veu en la imatge) els homes i mantellina negra les dones. [RTF]

Febrer: Diumenge de carnestoltes, 1969
Fot. J. Renom?

02-CarnestoltesCarnaval vol dir en llatí Carnis avalis que seria com carns privades en referència a la Quaresma que s’acosta i en la qual estava prohibit menjar carn; i és que el Carnaval vol ser el món al revés del que mana la llei, fent escarni de tots i més. A casa nostra el Carnaval ha passat per diverses etapes, èpoques de festa i disbauxa, i d’altres en què no va ser possible veure el món al revés. A finals dels seixanta el jovent moianès, malgrat no poder expressar públicament la seva visió rebel del món, celebrava els carnavals “en la intimitat” dels salons de ball del Gran Hotel, sota l’atenta mirada del Sr. Josep Purtí. Les ganes de disfressa, de gresca i de ballarucs transformaven la vigília del Diumenge de Carnaval (el que fa set abans de Pasqua) en xerinola, en passejades fortuïtes per la baixada del Mestre, en competició de disfresses entre els nois i també entre les noies. Així ens ho demostra la fotografia que us presentem, jovent de diferents edats de colles diverses aplegats per passar una molt bona estona. [EPS]

Març: L’Hora de les monges, 1956
Fot. J. Renom

03-Nene-i-mongesA les 5 de la tarda del dia del Ram sortida de la plaça de l’Hospital la processó de les alumnes i ex-alumnes de les monges que, seguint pels carrers del Palau i de Sant Antoni, entrava a l’església on es feia l’Hora Santa. En sortir, retornava pels carrers de les Joies, Sant Sebastià, Sant Josep, plaça del Colom, Comerç i Palau. L’encapçalava la classe de les més petites, que portaven un ram de flors; seguien les altres classes, amb ciris. Cada classe tenia el seu pendó, brodat amb motius carmelitans, portat per tres nenes: una el pendó i dues les cintes. Les grans portaven el tabernacle i les nenes de la primera comunió, les cintes. (La fotografia mostra l’any en què es varen estrenar els uniformes i no van anar-hi les nenes vestides de primera comunió). Seguia l’orquestra i la bandera de sant Ignasi de Loiola, portada per les alumnes que aquell any plegaven de l’escola. A continuació, les ex-alumnes amb el seu pendó, i tancava la processó el Sant Crist portat per les noies que es casaven aquell any. Cada monja acompanyava la seva classe i era de les poques vegades que tenien permís per sortir del convent. [AMU]

Abril: El colomar de can Viñas. Ca. 1936
Fot. Desconegut

04-Colomar-ViñasL’any 1975 es va encetar el Festival de la Cançó Infantil a Moià, al Casal. Era un concurs de cant organitzat en diferents categories segons l’edat: fins a 7 anys, de 8 a 11 i de 12 a 14, en el qual els participants eren nens i nenes alumnes de les escoles d’EGB de la vila. A la primera part sortien les classes dels més menuts i a la segona els grups de canalla ja una mica més grandets, sovint acompanyats per guitarres o algun altre instrument musical. En la fotografia podem veure una actuació de la sisena edició del festival, l’any 1981, on canten nens i nenes de sis anys de l’Escola Pia i on es poden reconèixer, de dreta a esquerra, Baltasar Fonts acompanyant l’actuació amb la guitarra, Eva Dolado (de l’Estany), Montse Pascual, Susanna Capdevila, Jordi Fonts, Marta Camps amb el micròfon, Regina Santamaria, Emma Ubasart i Josep Antoni Valldeoriola. L’organització anava a càrrec del Casal, amb la inestimable ajuda de les mestres dels diferents cursos. Es va deixar de fer aquest festival als voltants de 1983; no obstant això, uns anys més tard i sota l’aixopluc de l’entitat sense ànim de lucre Mans Unides contra la Fam, es va reprendre fins al tombant del segle XXI, amb la finalitat de recaptar fons per a finançar diferents projectes solidaris al Tercer Món. [ERI]

Maig: Arribada de la diligència de Caldes. Entre 1914 i 1918
Fot. Desconeguda

05-Arribada-diligenciaEn la imatge, presa segurament entre 1914 i 1918, s’aprecia l’interès i la curiositat que produïa l’arribada de la diligència de Caldes. Les primeres dècades del segle xx varen representar una gran revolució en el transport, tant de viatgers com de mercaderies. L’automòbil s’anava obrint pas i deixava arraconades les velles diligències de cavalls, permetent una major comoditat i estalvi de temps en els desplaçaments. El servei de Moià a Caldes de Montbui (aleshores no hi havia servei directe a Barcelona) s’havia implantat a partir de la dècada de 1860, però no seria fins a primers dels anys vint definitivament substituït per vehicles de motor. A l’esquerra de la fotografia podem veure la vela de la botiga de cal Vilalta, i a l’altre cantó, cal Maties, anteriorment cal Safont, amb una interessant façana i on hi havia hagut un cafè. La família de cal Maties, de cognom Antúnez, eren originaris de Portugal i havien arribat a Moià pels voltants de 1709. Exercien l’ofici de carnissers com a mínim des de 1850 i havien tingut botiga a la Mànega i a la plaça Major, abans d’adquirir cal Safont pels voltants de 1910. [RTF]

Juny: Basquet femení. Curs 1968-1969
Fot. J. Renom

06-Basquet-femeniA finals dels anys seixanta, al Col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat s’hi impartien estudis de comerç i de batxillerat elemental, que es combinaven amb activitats culturals i esportives, com ara representacions teatrals, estudis de música --guitarra i piano-- o pràctica de l’esport. L’equip de bàsquet femení es va organitzar per iniciativa de la professora d’educació física d’aquells anys, la Srta. Montserrat Barbé. La formació de l’equip i els primers entrenaments daten de 1967; els primers partits es van disputar a finals d’aquell any. Més endavant s’amplià l’equip amb noves incorporacions, i aquest entrà a formar part de la secció de bàsquet del Club Esportiu Moià, essent-ne entrenadors els joves Jordi Clapers i Josep Pladevall. Entre 1968 i 1970 es varen disputar alguns torneigs de caràcter escolar, amb escoles del Bages, el Berguedà i el Vallès Oriental. En la fotografia, al pati de l’escola, durant el curs 1968-1969, hi ha, dretes, Leonor Roca, Assumpta Oller, Mercè Bigorra, Josefina Franquesa i Montserrat Barbé i a la gatzoneta, Montserrat Oller, Araceli Padrós i Assumpta Roca. [MBE]

Juliol: Moià per la banda de ponent. Dècada de 1940
Fot. J. Renom

07-Moia-banda-de-ponentEn aquesta imatge, presa des de la costa de la Creu a l’estiu d’un any que no podem determinar, però segurament a finals de la dècada de 1940, podem admirar-hi un paisatge que a hores d’ara pot semblar curiós: tots els camps ja segats, plens de garberes a punt de ser traslladades a les eres per començar a batre. Dues d’aquestes eres es veuen al centre de la imatge: l’era del Sastre, amb alguns pallers bastant avançats, i l’era de cal Teixidor, darrere de l’hostal del mateix nom, avui desaparegut, edificació aixecada durant el segle xix al costat de la carretera per fer d’hostal i parada per als traginers, similar als de cal Daies o la Fonda del Remei. En primer terme de la imatge, i començant per l’esquerra, podem veure el Parc, les teulades de la fàbrica de cal Serra, al capdavall del carrer de Santa Magdalena, i l’actual plaça del Moianès, sense cap mena d’urbanització. Al centre, les teulades de la Mànega i el petit turonet on hi ha la Ciutadilla. Sobta a hores d’ara aquest paisatge, sense cap mena d’edificació en tot el Sot d’Aluies i amb tot el tram visible de carretera sense cap vehicle. [RTF]

Agost: Inauguració de la Biblioteca. 1935
Fot. Brangulí

08-Inauguració-bibliotecaEl 16 d’agost de 1935 s’inaugurà en els baixos de Cal Cristo una biblioteca popular, sota el patrocini de la Caixa de Pensions. L’acte comptà amb la participació d’un gran nombre de personalitats. En el moment de fer-se la fotografia, dirigia la paraula als assistents Josep M. Boix i Raspall, director de la Caixa des de feia pocs mesos, en traspassar Moragas i Barret. A l’esquerra de Boix i al seu darrere hem identificat a Santiago Gubern, president del Tribunal de Cassació, i en la taula del costat a Ángel Ossorio y Galardo, diputat i antic governador civil de Barcelona --que aquell mateix dia havia de presidir la Festa de l’Arbre Fruiter-- i l’historiador Agustí Duran i Sanpere. A la dreta de Boix i al seu darrere hi ha l’escriptor Carles Riba, i en la taula del costat, l’alcalde accidental de Moià, Josep Estevadeordal. En l’extrem esquerre de la fotografia trobem a altres regidors moianesos de la Lliga, entre ells Domènec Canet; i a la dret, Benvingut Fàbregas, d’Esquerra, que pel febrer següent accediria a l’alcaldia. [JCA]

Setembre: Pàrvuls de l’Escola Pia. Curs 1944-1945
Fot. J. Renom

09-Nens-Escola-PiaEl P. Pius Sarri i Obradors, rector de l’Escola Pia moianesa entre 1943 i 1946 --després ho tornaria a ser l’any 1955-- presideix una fotografia de grup dels alumnes de pàrvuls. El personal docent que se n’ocupava era la mestra Dolors Solà i Carol, germana del P. Josep Solà, també escolapi, i el germà Joaquín Tomás y Pérez. Aragonès d’Albarrasí, era conegut amb el sobrenom d’Hermano Xocolata, per portar-ne sovint a la butxaca alguna petita presa que repartia entre els alumnes. El seu caràcter afable i atent també es recorda amb el fet de portar, durant les sortides cap a Montví dels dijous a la tarda, un préssec --segurament les seves postres-- que aconseguia repartir entre vint o trenta nois delerosos de tastar-lo. A nivell pedagògic és recordat per les classes de “comercio práctico” en què instruïa en el càlcul mental d’operacions matemàtiques. També era l’inventor de l’”antipoplético calasancio”, un medicament que consistia en la barreja de deu herbes, en què el més important era el seu nombre, no quines fossin. [JCA]

Octubre: Construcció de l’Escola Pública. 1970?
Fot. J. Renom

10-Construcció-escola-pL’any 1960, l’alcalde, Miquel Vilarrúbia, citava entre els seus projectes la construcció de dues escoles unitàries d’ensenyament primari i dos habitatges per als mestres. Al final es construiria un centre mixt i sis habitatges. Segons dades extretes per Salvador Farràs de les actes municipals, el març de 1960 l’Ajuntament calculava que el cost de la seva realització seria de 700.000 pessetes, part de les quals seran costejades per la Diputació de Barcelona; el febrer de 1966 s’acordava comprar els terrenys, 77.445 pams quadrats, a 7 pessetes el pam, i el mes següent s’aprovava un pressupost extraordinari de 500.000 pessetes; el febrer de 1967 es decidia que el nom del centre fos Escuelas Graduadas Mixtas “José Orriols Roca”, en homenatge a l’industrial moianès mort en 1960. El centre no s’inaugurà fins el 17 d’agost de 1971. En fer la fotografia, només s’havia construït el cos d’aules, s’estava fent l’edifici destinat a menjador escolar i restava pendent, per tant, la construcció del es cases per als mestres i el cobriment de part del torrent dels Baus que aquí encara veiem envoltat per la vegetació típica de ribera. [JCA]

Novembre: La fàbrica Comadran en construcción, 1955
Fot. J. Renom

11 can-ComadranEl 7 d’abril de 1954 es posava la primera pedra de la nova fàbrica de Cal Comadran. Un any després les obres avançavan a bon ritme: ja s’havien construït bona part dels murs exteriors, l’edifici d’oficines, la xemeneia i s’estava treballant en el muntatge de la coberta metàl·lica de dents de serra. En primer terme de la imatge podem veure el camió de cal Teuler descarregant obra per a la construcció. La família Clarà, coneguda popularment per cal Teuler, havia arribat a Moià a la dècada de 1860 i ja eren teulers i rajolers d’ofici. (Membres d’aquesta nissaga varen regentar les tres bòbiles que hi havia hagut a Moià: la teuleria del Saiol, la Torre del Fum i la bòbila del Plaromaní.) Feliu Comadran s’havia establert a Moià l’any 1935, en una edificació avui desapareguda de l’actual avinguda de la Vila. Amb la construcció del nou edifici en terrenys del Saiol es va convertir en la fàbrica més important de Moià, donant feina a gairebé tres cents treballadors. L’any 1978 va tancar portes, víctima de la crisi del tèxtil. Durant el 2007 bona part de les naus han estat enderrocades per a construir-hi habitatges. [RTF]

Desembre: El fotògraf Salvador Renom. Entre 1919 i 1924
Fot. Renom

12-Salvador-RenomSalvador Renom i Gallés, fill de Sebastià Renom i Solés i de Roser Gallés i Guardiet, de Castellterçol, havia nascut l’any 1901 al carrer de Sant Antoni, a cal Llauner, motiu que feia referència a l’ocupació professional de la família. Fou ell qui, potser per influències familiars de Josep Gallés i Malats, fotògraf des de la dècada de 1890, introduí la fotografia “professional” a Moià en 1919. La seva carrera fou, però, de curta durada, ja que moriria cinc anys després a Barcelona mentre feia el servei militar. En la necrològica, el Butlletí del desembre de 1924 informava: “Des de molt petitet se li havia despertat una entusiasta afició a la fotografia, que la conreà amb verdader esperit d’artista, arribant-ne a sortir mestre. Avui ja tenia creat un nom en tota la comarca, com a fotògraf. Pro el seu mèrit principal no consistia solsament en dominar l’art, sinó en tenir un gust artístic esmeradíssim.” La nissaga de fotògrafs Renom tindria continuïtat a partir de 1929 amb el seu germà Just, nascut en 1914. [JCA]