Moià-3

Calendari del 2007


Gener: Passeig d’Alexandre Ma. Pons, 1935
Fot. desconegut

01-Passeig A M PonsL’actual avinguda de la Vila és el carrer que més vegades ha canviat de nom durant el segle XX. Fins a 1906 era senzillament “la Carretera”. Raons polítiques van portar a les autoritats moianeses del moment a posar-li el nom de “Passeig d’Alexandre Maria Pons”, en honor de qui en aquells moments era diputat a Corts pel districte de Castellterçol (districte electoral al qual estava adscrit Moià), que l’any anterior havia estat el primer president de la Festa de l’Arbre Fruiter i que per acord de l’Ajuntament havia estat anomenat fill adoptiu de Moià. L’any 1936 prengué el nom de “Avinguda de la Repùblica” i durant el franquisme va ostentar el de “Avenida del Caudillo”. A la dreta de la imatge es poden apreciar els darreres del carrer del Palau, ja que no hi havia cap edificació més fins a la Fonda del Remei. Una curiositat: en el moment de fer-se la fotografia s’estaven fent obres d’ampliació en una casa del carrer del Palau, casa desapareguda fa poc i on s’està aixecant, de bell nou, un edifici d’habitatges [RTF]

Febrer: Vins i licors J. Juncadella. 195-?.
Fot. J. Renom

02-cal JuncadellaLa botiga de vins i licors de Josep Juncadella estava situada a la baixada del Mestre, cantonada amb el carrer del Comerç. Sabina Coma havia comprat la casa i, l’any 1915, l’havia refeta gairebé del tot. Després que el seu marit, Ton Juncadella, hagués anat a aprendre a fer anís a Can Cuscó (Barcelona), varen muntar una fassina. La venda de vi i licors es complementava amb carbó. La botiga fou continuada per Josep Juncadella i Maria Toneu, i després per la tercera generació, Francesc Juncadella i Filomena Bertran. La fotografia data problament de la dècada de 1950, quan s’havien fet reformes en l’aparador de la botiga i ja es començava a generalitzar la venda de licors en ampolles. Fins llavors la venda a granel, en especials als pagesos de la comarca, era la principal font d’ingressos. Però el negoci començà a anar de baixa i la familia Juncadella traspassà el negoci, l’any 1964, a Joaquim Viladès, de Solsona, que hi estigué molt poc temps; l’any següent s’hi establia la botiga de robes Arisa. [JCA]

Març: 1r. Cros Escolar. 1972
Fot. J. Renom

03-Cros escolarEl 19 de març de 1972 el C.E. Moià organitzà el 1r. Campionat de Cros Escolar, en què participaren, segons la crònica publicada a La Tosca, “gran nombre d’elements tant de la localitat com de les comarques properes”. La prova serví també per a nomenar els “campions de Moià” en les diverses categories (debutants, benjamins, alevins i infantils), que foren els següents: debutants Goretti Bach (campiona absoluta) i Bartomeu Ubasart; benjamins, Salvadora López, Josep Clusella i Josep Morillo; alevins, Anna Rísquez i Ramon Bach; infantils, Àngels Presegué i Joan Mas Solergibert. En la foto es pot observar un tros del torrent dels Baus, - per sota de l’escola de les monges i de Can Viñas- i l’era del Tabola, feta construir per Francesc Viñas en els anys vint i que, en 1972, quan encara es feien les processons de Setmana Santa, servia de lloc d’assaig dels armats. [JCA]

Abril: Grup Escènic de Jovent del Casal Parroquial. 1970
Fot. J. Renom

04-Arbres moren dretsL’afició teatral a Moià ve de lluny; durant dècades fou una de les activitats del jovent, que permetria sortir de nits amb l’excusa d’assajar i reunir-se amb la colla al voltant de la qual s’organitzaven les activitats teatrals. Per Pasqua de 1970, al Casal es posà en escena Els arbres moren drets, d’Alejandro Casona, pseudònim d’Alejandro Rodríguez Àlvarez (1903-1965). Dirigida per Sebastià Antúnez i amb Àngels Sola d’apuntadora, en els papers femenins hi havia M. Aliberch, A. Antúnez, N. Solà, J. Cirera, F. Roig, A. Perez.Hita, M. Bigorra i M. Casals; en els papers masculins: R. Oller, J. Sala, R. Marsinyac, I. José, A. Martí, J. Capdevial, J. Oller, U. Pérez, J. Bigorra, J. Ferrer i A. Padrisa, L’obra, estrenada a Buenos Aires en 1949 i la més popular de l’escriptor, pretén resoldre les misèries i frustacions del món real amb il·lusió i fantasia. No és, per tant, d’estrenyar que fos escollida pel grup de joves moianesos en versió catalana, una de les obres més representades a Catalunya pels grups d’aficionats.[EPS]

Maig: Recès espiritual dels Fejocistes a l’Escola Pia. 1935
Fot. J. Renom

05-FegocistesLa Federació de Joves Cristians de Catalunya, els membres de la qual eren coneguts amb el nom de “fejocistes”, fou fundada l’any 1931 pel Dr. Albert Bonet. Era un moviment que defensà, durant els anys de la Segona República, els valors cristians i catalanistes. A Moià, pel gener de 1932 es creà el grup “Santa Maria de Moià”, amb més de quaranta inscrits. Josep Matarrodona, - que moriria jove l’any següent- en fou el primer president; Sebastià Alberch n’era el vice-president; Ramon Crivillers, el secretari i Salvador Orriols, el tresorer. Mn. Lluís Daví en fou nomenat consiliari i el P. Francesc Sagrera en dirigia els cercles d’estudi. La fotografia correspon a un recés espiritual que reuní a l’Escola Pia de Moià fejocistes de Moià i Castellterçol. Entre els religiosos hi ha, a continuació del P. Segrera i Mn. Daví: el P. Comellas; Mn. Hom, rector de Castellterçol; Mn. Perramon, rector de Moià; el P. Navarro, rector de l’Escola Pia; Mn. Sors, vicari de Moià, i un de no identificat. [JCA]

Juny: Piscina Municipal. 1970
Fot. J. Renom

06-Piscina municipalLa tarda de l’11 de juliol de 1970 el capità general de la IV Región Militar, Alfonso Pérez Viñeta, inaugurà la piscina municipal. El mateix dia, al matí, s’havia celebrat el III Trofeo Capitan General de Cataluña, prova organitzada per l’Agrupació Ciclista Moià, en uns anys en què aquest esport tenia una forta implantació a la vila. El projecte de la piscina s’havia posat en marxa entre 1967 i 1968 -encara que en alguna ocasió durant la República, ja se n’havia parlat-, ubicant-se en els anomenats “horts del rector”, al capdamunt del carrer de Santa Magdalena. Per a l’acte inaugural s’havia previst, a més dels parlaments de les autoritats, una exhibició de dos equips de natació de Caldes de Montbui i Manresa. L’edificació de la piscina i, posterioment, l’enderrocament d’una sèrie de coberts i del Garatge Condal (edificat per Francesc Viñas l’any 1931) van permetre l’obertura d’un nou carrer que va posar en comunicació la plaça del Colom i el carrer de la Tosaca. [RTF]

Juliol: Capdevall del Parc. 193-?
Fot. J. Renom

07-Capde vall del parcL’espai que es coneix actualment com a plaça del Moianès, inaugurada pel president de la Generalitat Josep Terradellas l’any 1979 coincidint amb el 75è aniversari de la Festa de l’Arbre Fruiter, era a principis dels anys trenta un espai erm i sense urbanitzar, tallat tan sols, com es pot apreciar en la fotografia, per un pas que enllaçava els carrers del Salt, de les Tres Cases i de Santa Magdalena amb la carretera de Manresa. En la imatge destaca l’aspecte de la casa del capdavall del Parc amb una fisonomia molt diferent de la que presenta actualment. Havia estat feta aixecar per Josep Coma, però no va arribar a ser mai acabada fins que, molts anys després, va ser reformada -desfigurada-la completament- pera ser habilitada com a habitatges per a treballadors de l’Ajuntament. Al capdamunt, aleshores es podia veure una de les glorietes de la part alta del Parc, vista avui del tot impossible, ja que el creixement dels arbres del jardi n’amaga totalment la visió. [RTF]

Agost: Homenatge a la Vellesa. 1945
Fot. Brangulí

08-Festa MajoragostA Moià, l’Homenatge a la Vellesa fou instituit en 1918 per Francesc Viñas com a iniciativa complementària a la Festa de l’Arbre Fruiter. S’inspirava en els homenatges que la Caixa de Pensions ja realitzava des de tresa nys abans i, així, quan la Caixa de Pensions absorbí la Caixa Rural i d’Estavi moianesa l’any 1932, l’obra de Francesc Moragas pogué aprofitar la tradició existent. Després de la guerra, en 1939, es reprengué la Festa de l’Arbre Fruiter, però no fou fins l’any 1945 que aquesta es pogué consolidar. I no féu, precisament, mercès al suport econòmic de la Caixa que, a través de l’Obra Social dels Homenatges a la Vellesa, finançava una part important del conjunt de la Festa. En aquesta època, els actes d’homenatge tenien una part matinal, amb recepció a l’Ajuntament -on es donaven els obsequis-, missa solemne a l’esglesia parroquial, plantada d’arbres fruiters, audició de sardanes i un dinar en honor de la vellesa. A la tarda continuava la Festa, que en 1945 encara tenia lloc a l’envelat. [JCA]

Setembre: 1a. Edició de les 24 hores de Moià. 1972
Fot. J. Renom

09-24 hores“De verdadera epopeya deportiva puede calificarse las 24 Horas Motoristas, T.T. celebradas en el difícil circuito del Prat, de Moyá, entre los dias 30 de setiembre y 1 de octubre pasados, sobretodo si se tiene en cuenta que ha sido la primera vez en el mundo que tal empresa ha sido llevada a cabo y ... por un club modesto, como es el Moto Club Moyanés”. Així definia l’editorialista de La Tosca el que havia estat la primera edició de les 24 Hores de Moià, prova única que després de trenta edicions continua tenint aquesta aura d’exclusivitat. El Moto Club Moianès havia estat fundat tot just un any abans per un grup d’afeccionats al motociclisme que no s’arronsaren, malgrat la poca experiència, a organitzar una prova que suposava un gran repte per a homes i màquines. Vint-i-quatre hores després de la sortida, l’equip guanyador, format per Joan Argemí, Florenci Crusat, Manuel Casanovas i Pere Camprubí, a cavall d’una motocicleta Bultaco, havia fet 202 voltes al circuit, uns 1.400 kilòmetres. [RTF]

Octubre: Dia Mundial de l’Estalvi. 1956
Fot. J. Renom

10-Nenes de la mestraCada any, a finals del mes d’octubre, la delegació moianesa de la caixa de Pensions, dirigida aleshores pel moianes Miquel Oller i Berenguer, celebrava el “Dia mundial del ahorro”. L’objectiu d’aquesta jornada era difondre entre els nois i noies les “virtuts” de l’estalvi. Per aixó, tant els alumnes de l’Escola Pia i del mestre com les alumnes de les monges i de la mestressa visitaven la sucursal de l’entitat, a la plaça Major, on els donaven “sellos de ahorro popular y escolar, caramelos, postales y folletos”. La fotografia, de l’any 1956, correspon a la 32a. edició del dia de l’estalvi i mostra les lumnes de la mestra nacional, Maria Cuffí. Les noies no havien hagut de caminar gaire, ja que en aquells moments tenien situada l’escola als baixos de Can Rocafort, pel canto del carrer de les Joies (lloc actualment ocupat pel mossos d’esquadra). La “petita excursió” només durava una estona, però servia a les joves alumnes per trencar la rutina escolar. Una fotografia de grup posava punt i final a l’acte. [JCA]

Novembre: Vista general. 192-?
Fot. J. Vilanova?

11-Moià anys 20A les primeries dels anys vint, Moià era un poble que fregava la xifra de 2.500 habitans, amb una economia que pivotava entre dos eixos: una agricultura se secà controlada per una sèrie de grans propietaris i tota una munió de parcers i petits pagesos que “anaven fent”, i una industria tèxtil que havia deixat pel camí époques glorioses i amb una modernització, propiciada per l’electricitat, que no acabava d’arribar. El poble havia crescut ben poc en els darrers cent anys, però l’horitzó moianés quedava retallat, com podem apreciar en aquesta fotografia presa des de la costa del Salgot, per una sèrie de grans edificis: l’esglèsia parroquial i el campanar, l’esglèsia de Sant Sebastià, bastida de bell nou entre 1798 i 1808, el casal de Can Rocafort (1888) i l’Escola Pia, reedificada després de la crema de 1839. En primer terme, en l’espai que ocupen els actuals, carrers de Joaquim Sala i Gregorio Marañon, aleshores hi havia camps que s’utilitzaven com a estenedors de fil i de peces de roba de la fabrica de Cal Patau. [RTF]

Desembre: Els veguers de Sant Joan Evangelista. 1915
Fot. J. Vilanova?

12-Festa del VeguersEl 26 de desembre de 1915, Sebastià Caralt, Vicenç Santacreu i Sebastià Ribé exercien el paperde veguers de Sant Joan Evangelista. La fotografi, presa des d’on fins feia poc encara hi havia hagut les restes de l’antic Oratori -la urbanització de la placeta data de 1913-, mostra els tres veguers dalt de cavalls, amb capa i barret de copa. La festa de Sant Joan Evangelista es trobava, però en els seus darrers moments. L’any 1911 s’havia reprès, després d’estar cinc o sis anys sense celebrar-se. Segons les cròniques del Butlletí, la vigília de la festa, 26 de desembre, a les tres de la tarda, els administradors sortints i una nombrosa comitiva, acompanyats pel “pollo”, anaven des de la plaça de Sant Sebastià als acords d’una orquestra fins a l’Oratori, on es feia l’elecció dels administradors o “veguers” per a l’any següent. L’endemà se celebrava la festa. La clau per establir la data la donen els arbres acabats de plantar al costat de la paret de l’hort del rector durant la Festa de l’Arbrer Fruiter d’aquell mateix any. [JCA]