Moià-3

Calendari del 2011


Gener: Moià nevat, 1935
Fot. J. Renom

01-1930-Passeig-nevatMalgrat que la fotografia, de caràcter ben hivernal, il·lustra el mes de gener, la imatge correspon en realitat a la nevada que caigué sobre Moià el dia 11 de març de 1935. Fou durant la matinada i part d'aquest dia quan s'acumularen uns trenta-cinc centímetres de neu, una alçada que no es veia en el nostre poble des de feia més de vint anys, en concret des de 1914. Malgrat que el vent ja va començar a fondre la neu el dia següent, les carreteres quedaren tallades per les congestes. A causa de la neu acumulada a Collsuspina, al coll de la Pollosa, els cotxes de la línia de Vic a Manresa no pogueren reprendre el seu servei fins al dissabte 16, després de ploure. La crònica del Butlletí remarcava que la nevada fou molt beneficiosa per als conreus, que patien secada, però que en canvi perjudicà els boscos, on arrencà molts arbres i esqueixà molt brancam. L'aleshores encara passeig d'Alexandre M. Pons, que l'any següent canviaria el nom pel d'avinguda del 14 d'Abril, apareix desert, amb els arbres ja brotant. Les obres que s'estaven fent a ca l'Avellaneda, al carrer del Palau —que s'intueixen en la imatge— confirmen la data en què fou presa la fotografia. [JCA]

Febrer: Jaume Canadell, cisteller. 1918.
Fot. Desconegut

02-1918-Cisteller-Jaume-CanA inicis del segle xx el cisteller actiu a Moià vivia a la Mànega, a la mateixa casa on residiria el seu nét, Ramon Canadell. Quan aquest cisteller ja no treballava, inicià l'ofici Joan Gaja, a l’edifici de la plaça de Sant Sebastià conegut com a cal Cisteller. La cistelleria és considerada i valorada com a ofici tradicional i artesanal. La tradició boletaire ha contribuït a mantenir una certa continuïtat en l’ofici, però amb una reducció notable dels seus usos i una transformació cap a funcions més ornamentals. En la imatge s’observa força varietat de cistells i coves (es distingeixen per la base circular). El cove més gran, a la dreta, era un cove païsser, per a arreplegar i transportar palla i herba. A la part inferior esquerra hi ha un cove femater, per a escampar fems com a adob. Jaume Canadell està fent un cove terrelló, per a treure pedres dels camps. De cistells n’hi havia d’específics per a anar a buscar bolets, i cistells d’hort per a anar a buscar tomàquets, mongetes, etc. Les matèries primeres són el vímet i la canya. Les vimeteres creixen en llocs humits, com basses i rieres. El vímet es tallava entre febrer i març quan, a finals de l’hivern, queia la fulla d’aquest arbre caducifoli. Per a poder-lo treballar se submergia a l’aigua entre dues i tres setmanes. Pel que fa a la canya, com que els canyissars són poc abundants a Moià, es portava de Calders i Monistrol, segons ens explica Joan Gaja. [JFS]

Març: Concurs de bestiar al Passeig. Ca. 1916.
Fot. J. Vilanova.

03ConcursA finals de la dècada de 1960 Moià havia crescut encara molt poc per la banda de ponent. En la imatge podem veure tota una extensió de camps de conreu que avui es troben completament urbanitzats. Entre els elements dispersos que podem apreciar-hi trobem en primer pla la casa, encara en construcció, de la família Roca (del Molí del Perer) i una mica més enrere, ben solitària al costat de la carretera, la casa d’uns altres Roca (de la Pineda). A l’esquerra de la imatge, just a sota de la carretera, els coberts on Sebastià Ubasart, de cal Fantasia, tenia instal·lada la matxucadora de pedra per a fer grava i que posteriorment varen servir a un altre industrial per a fer-hi panot i elements de formigó. A la dreta, enmig d’un grup de pollancres, es poden entreveure els coberts que feien de magatzem del drapaire Iglésias. Seguint la carretera podem distingir la casa de Cal Teixidor, avui desapareguda juntament amb el revolt que la carretera feia justament al seu davant, casa que antigament havia fet les funcions d’hostal de carretera. Certament a aquest paisatge li quedava poc temps per a perdre la seva fesomia: poc després començaria a edificar-s’hi el conjunt de cases anomenat popularment «les cases del Franquesa», que significarien el començament de la urbanització d’aquest espai. [RTF]

Abril: Dia del llibre. 1970
Fot. J. Renom

04-Moia-1970La Diada de Sant Jordi i del Llibre s’ha celebrat a Moià des dels anys trenta. A la Biblioteca de la Caixa, després de 1939 se’n deia Fiesta Nacional del Libro —més endavant se’n diria Fiesta del Libro i ja cap als anys vuitanta Diada de Sant Jordi. Es digui com es digui, la festa de Sant Jordi i dels llibres tenia com a objectiu bàsic fomentar la lectura i l’ús dels llibres entre el moianesos. La festa dels anys quaranta l’organitzava la Biblioteca a la sala de lectura, als jardins del Sant-Graal o a la sala d’espectacles del Casal, en col·laboració amb entitats com La Tosca, la Creu Roja, el Casal... Durant els primers anys tenia un acte acadèmic central, amb presència de les «autoridades civiles, eclesiásticas y militares» i els representants de la Caixa, que amb el pas del temps es va anar modificant, fins a arribar a finals dels setanta en què la projecció de pel·lícules infantils, els festivals de pallassos o els espectacles de titelles donaven més esplendor i alegria a la diada, deixant de banda actes més acadèmics. Un cop fets els actes més formals i protocol·laris, des del primer any (1942) es donaven premis als infants i adults més assidus a la biblioteca. Per a aconseguir-los calia apuntar-se i anar periòdicament durant un temps determinat a llegir a la biblioteca. [EPS]

Maig: Curs de guitarra, mandolines i llaüts a les Carmelites. 1968.
Fot. desconegut

05-1963-Festival-de-guitarrCurs d’instruments de corda on les alumnes de l’escola de les Germanes Carmelites de Moià van estudiar durant un curs lectiu i amb irregularitat un parell d’anys més, fora de l’horari obligatori. Alumnes de totes les edats, entre set i catorze anys, que eren internes o feien permanència a l’escola, van aprofitar-ho per a aprendre a tocar la guitarra, la mandolina o el llaüt, depenent de quin haguessin triat. La iniciativa de realitzar aquest curs va venir d’un professor extern, de Vic, juntament amb el seu fill, amb qui es tornaven la classe, una setmana cada un. Com que aquests professors només feien una hora setmanal, les monges la complementaven amb una segona hora. El resultat final no va ser gaire profitós, l’aprenentatge d’algunes cançons era memorístic i sense aprofundir en l’educació musical, cosa que féu que la iniciativa de crear una «tuna» no acabés de quallar. En la fotografia veiem una colla de les noies vestides amb l’uniforme de les monges que van assistir al curs d'instruments de corda. Les germanes —o «hermanes», com les anomenaven sempre en aquella l’època— són la germana Isabel i la germana Maria Oliva. La fotografia és presa a les aules noves de l’escola, que des de 1963 s’havien ampliat a les antigues golfes de l’edifici. [RPC]

Juny: Corpus a la Plaça del Colom. 1962.
Fot. J. Renom

06-1962-04La festa del Corpus fou durant segles una de les principals diades festives en el món cristià. L'enaltiment de l'Eucaristia se celebrava arreu amb lluïdes processons en les quals participaven diversos elements festius que constitueixen una part molt important del patrimoni cultural català. A Moià només hi coneixem la participació de la parella de gegants i el pollo, documentada des de principis del segle xx. Un altre element característic, i que hom pot observar en la fotografia que publiquem és l'ornamentació dels carrers per on passava la processó amb catifes florals, ja fossin de flors naturals o amb encenalls acolorits. En el recorregut —que seguia els carrers de l'anomenat «volt de la professó»— s'instal·laven uns petits altars, en els quals es feia l'estació: el primer estava situat a la plaça de Sant Sebastià, el segon a Sant Josep i el tercer és el que veiem a la plaça del Colom. Una plaça on destacava el garatge Condal, que havia fet construir el tenor Francesc Viñas l'any 1931 i que al cap de pocs anys d'aquesta fotografia seria enderrocat, i, al seu costat, l'edifici i el cobert on tenien la fusteria els Puig. Aquell any 1962 el pendonista fou Nazari Pascual, que anà acompanyat com a cordonistes per Valentí Roca i Ferran Llusà. [JCA]

Juliol: 24 Hores de Moià. 1976
Fot. desconegut

07-1976-02En aquesta entranyable fotografia hi veiem l’equip del Moto Club Moianès que va quedar tercer en les 24 Hores de Moià de 1976: d’esquerra a dreta, en Lluís Iglésias i en Josep Forcada, que feien de mecànics; Pep Bigorra, Álvaro Sacasa, Sendo Galobart i Ramon Forcada, que n’eren els quatre pilots, i José Martínez —a qui tots anomenaven teniente—, que era el cap d’equip. El més commovedor és que els dos xicots que són al centre —en Pep i l’Álvaro— ja no són entre nosaltres. No va ser un equip qualsevol: en Sendo i en Ramon Forcada eren pilots rapidíssims, capaços de baixar amb facilitat dels cinc minuts per volta en aquell selectiu circuit de Montbrú i ni en Pep ni l’Álvaro els van desmerèixer gens; a més, en Sendo havia estat campió d’Espanya d’enduro en 1974, poca broma... Aquell any 1976 va ser per al Moto Club Moianès un any força especial: era la cinquena edició de les 24 Hores de Moià i, després de quatre anys corrent al circuit del Prat, aquella edició —i les tres següents— es van haver de córrer a Montbrú. Començava així un llarg període de feixuga itinerància que els duria a organitzar les 24 Hores en circuits com els Assistadors (1980-1984) o Comes Nou (1985-1986) fins que en 1987, amb l’ajut de diverses institucions públiques, s’inaugurà el definitiu Circuit Verd, que tants èxits ha portat a la vila de Moià. [XJG]

Agost: Plaça de Sant Sebastià. Festa Major de 1952.
Fot. De Juan

08-1952---037La nena, al centre de la imatge, és d’una família d’estiuejants, quan la paraula tenia ple sentit i les famílies s’instal·laven, a l’estiu, una temporada llarga al poble. La font, que ja no existeix, està ornamentada amb pals blancs, garlandes i banderes espanyoles, amb motiu de la festa major, mentre es fa una ballada de sardanes. Fora de la imatge, al peu de la Casa de la Vila, es devia situar la cobla i l'estrada d'homenatge als avis, ja que ens trobem en el dia de la Festa de l'Arbre Fruiter, al migdia, moment es què es ballaven sardanes en el seu honor. Al fons de la imatge també veiem un gran immoble desaparegut, cal Santaire, on a la segona meitat del segle xx hi havia una gran botiga de comestibles, de la qual s'intueix el cartell entremig de les branques de l'arbre. L’edifici havia estat anteriorment residència del notari Ribot de Morató i també casa d’una nissaga de paraires. La seva importància es fa patent amb la mida i la composició, així com en l’esgrafiat, a la part dreta de la imatge. De la casa desapareguda es conserva el pou, situat en l'actualitat en el Parc Municipal. Ja a la baixada del carrer de la Cendra es poden veure les façanes de cal Tardà i de la Pólvora. [JFS]

Setembre: Tant com puc. La promesa de la daina. 1968-19691
Fot. Desconegut

09-1967ETS3Corria l’any 1957 quan Mn. Maurici Soler, el rector d’aleshores, i Mn. Fèlix Guàrdia, el vicari, conjuntament amb Ramona Solà, Montserrat Sarri, Núria Fonts i Lourdes Fonts, van iniciar les activitats de l’Agrupament Escolta Mn. Amadeu Oller, popularment conegut com «el Cau». Primer, formant un estol de llobatons (nois de 7-8 anys fins a 11) i, l’any següent, un aplec de daines (noies de 7-8 anys fins a 11) amb Maria Arisa, Pilar Valldeoriola i Pilar Barrachina. Un cop els nois i les noies feien onze anys passaven a minyons i noies guia respectivament. No seria fins a l’any 1975 que les unitats serien mixtes. L’objectiu de l’escoltisme era i és educar els nois i noies en el voluntariat, obert a tothom, en el respecte a la natura i a treballar pel país: Moià, Catalunya, el món. Les activitats se centren en les reunions amb activitats el dissabte a la tarda, desenvolupant projectes específics que culminen en els campaments d’estiu, on habitualment es feia la «promesa». En la fotografia que us presentem es veu una daina davant de les caps, Clara Solà, M. Antònia Mas i Josefina Molas, i del consiliari, Mn. Joan Ollé, fent la promesa i deixant testimoni al tòtem, amb la seva cinta de compromís, símbol de l’aplec. [EPS].

Octubre: El Bar Martí. Principis de la dècada de 1960
Fot. Desconegut

10-1967-Bar-MartíL’any 1944, Martí Fonts, fill del Molí d’en Pujol, obria un bar al Poble Nou, a la cruïlla de la carretera de Manresa amb l’Avenida del Generalísimo: el Bar Martí. Uns anys després, davant mateix, s’hi obriria el Bar Montaña, els quals, juntament amb la Fonda del Remei, ocupant una altra de les cantonades, es convertiren en lloc de destinació de les passejades de la tarda del diumenge de molts moianesos, que sobretot a la temporada d’estiu s’asseien a les taules i cadires que omplien les voreres a passar l’estona, xerrant o veient passar els pocs vehicles que en aquells anys circulaven per la carretera. En la imatge podem veure les veles que protegien del sol els clients, veles que serien substituïdes posteriorment per una marquesina rígida de color verd que durant molts anys va ser una de les imatges més característiques del Poble Nou. Mirant cap a Manresa podem veure la petita casa de cal Petricó i, passat el carrer del Remei, cases amb sobrenoms tan característics i tradicionals com cal Pinyoc, cal Peret carreter o cal Pells... I mirant amunt s’entreveu la teulada de la torre Galindo, construïda en el solar que abans de la guerra civil ocupava l’església del Sagrat Cor. [RTF]

Novembre: Visita aèria. 1929?.
Fot. Desconegut

11-1929-vista-campanarLa vista aèria que presentem en aquesta pàgina permet d’observar com ha canviat l'ús de l'espai a la nostra vila. Aquest fet és poc evident en el nucli medieval, els carrers del Forn i de la Cendra, en els quals el canvi principal és la conversió del jardí vuitcentista de Can Rocafort en plaça pública (a part de la desaparició de l'església de Sant Sebastià). En canvi, en els ravals de dalt i de baix, sorgits a partir del segle xvi —l'eixample format pels actuals carrers de Sant Sebastià, Sant Josep, Comerç i Francesc Viñas amb la plaça del Colom, només creuat pel carrer de la Coma—, el canvi és ben perceptible. Era una zona en part residencial, però també en gran part industrial. Entre els edificis fabrils més importants hi destaquen la Central (al carrer de Sant Josep, amb les quatre obertures de la galeria superior), Cal Patau (al carrer de la Coma), l'antiga fàbrica del Roberto (a la plaça del Colom) i les Vetes (també al carrer de Sant Josep i que encara havia de créixer amb un espai sense edificar des de la Crema de 1839 i on en la fotografia s'observa que servia per a l'estesa de la roba). Al capdamunt del poble, el col·legi de l'Escola Pia, amb els edificis annexos (corts i safareigs a una banda i les escoles noves, a l'altra). [JCA]

Desembre: Cosidor de la Mercè Santaeugènia. Dècada de 1960.
Fot. J. Renom

12-1963-Cosidor-de-Mercè-SaEl dia de Santa Llúcia és la festa de les modistes, tots ho sabem. Durant molts anys La Tosca definí la diada com la Fiesta de las Modistillas. La crònica de l’any 1969 ens explica que habitualment es deia missa a la parròquia, a la qual assistien pràcticament totes les modistes dels cosidors de Moià. Després, per continuar amb la festa, cada cosidor organitzava esmorzars o dinars de germanor. També ens diu la crònica que alguns anys s’havien organitzat balls el diumenge següent a la diada, on es podien lluir els vestits nous; també cal fer esment que molts anys el ball anava acompanyat per una desfilada de vestits, on realment s’exposaven les bones mans de les modistes i la bona feina realitzada al llarg de l'any. El cosidor de la Mercè Santeugènia era al carrer de la Tosca. Allà les noies jovenetes aprenien l’art de l’agulla i les modistes ja formades feien feina seriosa i acurada per a confeccionar vestits de moda per a les moianeses. Entre patrons i mides, amb l’agulla i el fil a punt, amb moltes rialles i cançons i amb algun plor per la punxada inoportuna, tot explicant acudits i endevinalles, posaven fil a la vida moianesa.[EPS]