Calendari 2023

Gener: Alumnes de l’escola pública nascuts en 1970. Curs 1977-1978
Fot. desconegut
L’escola pública de Moià Josep Orriols i Roca es va inaugurar el 17 d’agost de 1971. L’any 1970 s’havia aprovat la Llei General d’Educació, per la qual l’educació es convertia en gratuïta i obligatòria. Els alumnes de la promoció 1977-78, nascuts en 1970, notaren una gran diferència a mesura que avançaven els seus estudis: passaren d’uns primers anys en què la castellanització de l’educació era una prioritat política de la dictadura franquista a un canvi radical cap a la catalanització de l’escola; també l’obertura mental va formar part dels canvis educatius. De baix a dalt i d’esquerra a dreta, els alumnes són els següents: Javier García, Javier Quirante, Joan Rojas, Guillem Romero, Àngels Pedrals, Conchi Murcia, Sílvia Burdó, Pepita Romero; José Mateo, Anna Sentias, Jordi Páez, Jaume Valldaura, José Martínez, Marco Antonio Pardillo, Maribel Gómez, M. Carmen Martínez, Núria Prat, Eli Millán; Francisco Ruiz, Carles Font, Antonio Mateo, Juanito Romero, Silvia Reche, Pilar Martínez, Mercè Piedra, Carme Pujol, Jordi Ferrer. Completa el grup el professor Don Javier, com l’anomenaven els alumnes, procedent d’un poble de Castella i Lleó, a qui van tenir com a tutor durant dos cursos, el 2n i el 3r d’EGB. Els professors, que venien d’arreu del territori espanyol, acostumaven a canviar tan de pressa com podien la seva destinació. Ocupaven les casetes laterals de l’escola, avui desaparegudes pels canvis estructurals que ha viscut l’escola. [RPC]

Febrer. Carnestoltes de l’Agrupació de Botiguers de Moià. 2014
Fot. Alba Clotet
Els primers carnestoltes van ser proposats per la Lluïsa de Cal Cirera (Mauri) i la Maria del Colom (Bayona) i consistia tan sols a posar-se un llaç o un barret al cap, per part dels botiguers del carrer del Comerç i la plaça del Colom, l’any en què s’acabava d’inaugurar la reforma d’aquella plaça (1992).Més endavant (2003) es va constituir l’Associació de Botiguers i Comerciants (ABIC), i els carnestoltes ja entraren a integrar les activitats organitzades anualment. Poden ser temàtiques o sobre algun personatge, com és aquesta de l’any 2014, sobre la Pippi Langstrump o Calcesllargues, la jove nena sueca lliure i independent, personatge fictici de l’autora Astrid Lindgren. En aquesta ocasió ja hi participaven tots els establiments de l’ABIC, que arribarien a ser més de seixanta. La primera presidenta de l’associació va ser Alba Jornet, que regentava un comerç al carrer de Sant Josep. L’ABIC fou creada per a impulsar el comerç de Moià i ajudar-se entre comerciants en eventualitats que sorgissin. Han organitzat moltes activitats —sopars, carnestoltes, concursos, sorteigs de productes, promocions...— amb l’objectiu de premiar i fidelitzar els clients habituals i fer atractius els comerços per cridar l’atenció de nous clients. Alhora, posar l’accent en la qualitat dels productes amb què treballa cada un dels establiments. [RPC]

Març. Prova ciclista. 1965
Fot. Renom
El 15 d’agost de 1965, Moià va ser final d’etapa del «Campeonato Provincial de Montaña para los amateurs». La Delegación Provincial de Organizaciones del Movimiento era l’entitat que controlava l’organització, dins el seu programa d’expansió i projecció esportiva. El control tècnic de la cursa va ser feta pel Deportivo Ciclista Manresano, en la que seria la seva vint-i-cinquena competició important que organitzaven després de la recuperació del club l’any 1939. Va ser patrocinada per Piensos Victoria i per Harinas Nomen. A Moià, les ànimes del final d’etapa foren en Ricard Vila i en Josep Padrós. A la foto veiem el primer classificat trepitjant la ratlla de meta pintada al terra a l’actual avinguda de la Vila, davant el Círcol amb els tendals estirats fent publicitat de la marca de begudes sense gas TriNaranjus, molt popular aquells temps. S’hi veuen algunes cares conegudes, com els nois de la dreta, Josep Abancó i Josep Bigorra, mentre que a l’altra banda reconeixem en Lluís Graners i la Jovita, l’Esteve Mas, i l’Antonio de cal Fideuer. Una gentada va rebre als corredors. La premsa esportiva informa que el guanyador de l’etapa va ser Antonio Martínez Contreras, conegut amb el nom de «la pulga de Tarrasa». Degut a la bona organització i les gestions fetes, l’any següent Moià seria final d’etapa de la 45a Volta a Catalunya. [EPS]

Abril. Moià rep la Mare de Déu de Fàtima. 1951
Fot. Renom
En els anys cinquanta del segle passat es multiplicaren els actes religiosos, com a manera de manifestar l’autoritat que l’Església catòlica tenia dins la vida política i social del país, ja que la dictadura s’havia declarat confessional. Així, l’any sant de 1950 va ser l’any de difondre la imatge de la Mare de Déu de Fàtima per la geografia catalana. Aquesta designació atribuïda a la Verge Maria prové dels relats segons els quals, a tres infants, pastors, de la localitat portuguesa de Fàtima, se’ls aparegué en diverses ocasions la Mare de Déu, donant-los suposats missatges profètics. L’any 1951, els dies 12, 13 i 14 de maig, la imatge de la Mare de Déu de Fàtima passà, en pelegrinatge, per Moià. El seu pas va ser acompanyat de nombrosos actes religiosos, i d’una vila extremament guarnida, amb garlandes de flors, enramades, arcs triomfals... Tot d’ornaments preparats pels moianesos i moianeses, amb branques, plantes i flors, entre altres materials, jugant amb els colors blau i blanc de la simbologia mariana. La foto reprodueix el final del carrer de Santa Magdalena. Al fons es veu una part de l’era de Cal Teixidor i l’emplaçament de l’actual plaça del Moianès, sense la torre dels Xartó. En la imatge, cedida per Jaume Valldeoriola Arisa, s’hi veuen les families Aliberch-Fàbregas i Capdevila-Clarà. [CMG]

Maig. Festa de Sant Isidre Llaurador. Dècada de 1950
Fot. Renom
El dia 15 de maig, festa de Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos, antigament tenia lloc la tradicional «Feria-Concurso de Primavera», amb la participació de molta gent, també dels pobles veïns. Al matí se celebrava un ofici solemne a l’església parroquial amb assistència de «los señores Administradores de la Cofradía del Santo y mandos de la Hermandad Sindical de Labradores de la localidad», segons publicava el noticiari de La Tosca el mes de maig de 1955. També es feia un concurs d’habilitat amb el bestiar i posterior desfilada per la llavors anomenada «Avenida del Caudillo». La tarda del mateix dia era costum disputar un partit de futbol entre jugadors relacionats amb el món rural, encara que també hi concorrien moianesos residents a la vila. En la fotografia podem veure l’equip, diguem-ne dels pagesos de la dècada dels anys cinquanta, en el camp de futbol anterior a l’actual. Amb aquesta fotografia volem retre un sentit homenatge a tantes persones que amb el seu afany i il·lusió han contribuït a portar el Club Esportiu Moià al seu centenari. Drets d’esquerra a dreta: Antoni Picañol, Gabriel Arisa, Joan Roca, Ricardo Ruiz, Gregorio Garrido i Josep Ferrer; a la gatzoneta, d’esquerra a dreta: Àngel Freixa, Ramon Oller, Miguel Estrella, Marcelo Sánchez i Àngel Rovira. [JRF]

Juny. Construcció de la fàbrica Comadran. 1954
Fot. Renom
L’aixecament de la nova nau de la fàbrica Comadran simbolitza el canvi que va fer Moià a mitjan segle XX. En 1953 un article a La Tosca lloava que Moià ja no fos solament un poble agrícola i es feia ressò que el nombre de telers havia crescut un 75% i que es començaven a construir «torres» per a estiuejants. La transformació de Moià també va ser demogràfica: l’any 1945 hi vivien només 34 persones d’origen immigrant; de 1950 a 1955 n’hi van arribar 100 més i, entre 1955 i 1960, unes altres 270, procedents sobretot d’Andalusia. En primer terme, s’observa un grup de deu homes (picapedrers, paletes, manobres...) amb acumulació de pedra de calç, portada de les pedreres de Puigsobirà, properes i amb una pedra fàcil de treballar. S’hi identifica, a l’esquerra, Salvador Martínez (aixeca una pedra a la bastida); Antonio Cámara (quart per l’esquerra); al seu davant, assegut, N. Vila, de Ca l’Ambròs; Lluís Estevanell, «Gutiérrez» (amb actitud de picar la pedra amb la maceta); a la dreta, N. Oliveras, «el Tururura». La paret on treballen és la que correspon a l’actual carrer de Mossèn Lluís Daví. Al fons, a la dreta, es veu l’encofrat d’una paret més alta, de la fàbrica, i a l’esquerra una pollancreda. El novembre de 1955 la bandera espanyola onejava a la teulada com a símbol de l’acabament de la primera fase de les obres. [JFS]

Juliol.Colònies escolars a l’Escola Pia. Probablement 1910
Fot. Guilleminot
En un context d’industrialització i precarietat econòmica, les colònies escolars van sorgir a nivell europeu en el darrer quart del segle XIX, però seria a principis de la passada centúria quan agafarien veritable relleu. Oferien la possibilitat que nois i noies, sempre per separat, amb certs problemes de salut i procedents de famílies amb poc recursos, poguessin passar unes setmanes de vacances, ben alimentats i en un entorn natural. Diversos organismes les promovien, entre ells l’Ajuntament de Barcelona, que organitzà les seves primeres colònies l’any 1906, amb destinació a Llinars, Sant Celoni i Collbató (els nois) i Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Vilassar de Mar (les noies). A Moià hi arribaren colònies de nenes per primera vegada l’any 1909. La foto pot correspondre a aquest any o, més probablement, al següent, 1910. Les nenes s’hostatjaven al Col·legi de les Carmelites, al pis superior de l’Hospital, i en la crònica publicada pel Butlletí en 1910 s’especifica que la colònia era formada per vint-i-cinc alumnes (en la foto n’hi apareixen vint-i-sis) i per dues mestres (a la dreta). En la visita als Escolapis, totes ben uniformades, havien estat rebudes pels nens del col·legi, amb la seva bata característica, acompanyats per un escolapi (molt probablement, el pare Calassanç Girbau). Des de 1903 funcionaven les classes noves (al fons) i fins a 1914 no es restauraria la façana. [JCA]

Agost. Esbart Joventut Dansaire de Moià, 9 d’agost de 1987
Fot. Renom
A mitjans de la dècada de 1980 un grup de moianesos, amb Josefina Pons al capdavant i amb el propòsit d’aglutinar el jovent de l’època, varen fundar l’Esbart Joventut Dansaire de Moià. Alguns dels seus components provenien del fins llavors existent Esbart del Casal, que també ballaven les danses tradicionals del poble. Inicialment, la direcció de l’esbart anà a càrrec del mestre coreògraf Artur Castany i, posteriorment, agafaren el relleu Jesús Rubio i Mª Àngels Ortiz, de l’Esbart Manresà de Dansaires, entitat que també dissenyava el vestuari que després Glòria Pons i altres col·laboradors confeccionaven. Amb el temps, l’esbart va anar agafant empenta fins a assolir gairebé un centenar de dansaires. El vespre del dia 9 d’agost de 1987 tingué lloc al Parc Municipal Francesc Viñas una mostra de danses tradicionals, amb l’actuació de l’Esbart Rocasagna de Gelida i l’Esbart Joventut Dansaire de Moià, que presentà tres noves danses en el seu repertori: la Verema (ball al·lusiu a la collita del raïm); Ball de Pastors (alegre i divertit) i la Quadrilla (ball senyorial, que és el que precisament recull la fotografia), interpretat, entre altres dansaires (d’esquerra a dreta) per Joan Rojas, Maria Elena Prat, Xavier Padrisa, Rosa Maria Forcada, Guillem Romero, Maria Àngels Romeu, Josep Riera i Eva Font. [JRF]

Setembre. Colònia Vilardell i Poblenou. Probablement 1920
Fot. Salvador Renom
La fotografia és feta des del camí de Massamsó, aproximadament des d’on ara aquest carrer enllaça amb el dels Gravadors Abadal. En primer terme, uns camps ja segats i llaurats, travessats per una línia elèctrica, i la tanca que circumdava els terrenys de la colònia Vilardell. El camp de just a la dreta serviria l’any 1922, després de ser terraplenat, de camp de futbol. A la colònia Vilardell encara només hi ha la casa primigènia, a tocar de la carretera (el primer edifici que es veu a l’esquerra); serà també en 1922 quan s’hi començaran a construir les altres torres; el molí de vent l’havia fet instal·lar la vídua Vilardell poc abans de 1914. La fotografia es pot datar per la festa major de 1919 o, més probablement, de 1920: si s’amplia la imatge es pot veure com la façana lateral de l’església del Sagrat Cor (al centre) i tota la placeta del seu davant té els arbrets ornamentats amb motiu de la Festa de l’Arbre Fruiter. La foto també permet contemplar, a l’esquerra, algunes cases de la carretera de Vic, i a la dreta, l’aleshores passeig d’Alexandre M. Pons (actual avinguda de la Vila), i les cases del carrer del Remei —des de cal Pinyoc fins a cal Manresa, tapades parcialment per la capella— i, al seu darrere, el camp de cal Perxer (llavors ja propietat de la família Orriols) amb, al fons, cal Jaumet de l’Hospital i, de color més blanquinós, cal Tianus, en aquell temps la darrera casa d’aquest costat del carrer de la Tosca. [JCA]

Octubre. Inauguració de la botiga de comestibles Santaeugènia. Octubre de 1966
Fot. Renom
L’octubre de l’any 1966 s’inaugurava una nova botiga de queviures a Moià amb el nom de Colmado Tosca. Era al número 35 del carrer de la Tosca i la regentaven en Feliu Santaeugènia i la Remei Valls. Venien fruita i verdura, xarcuteria, productes de neteja, refrescos, vins i caves, llaunes de tota mena, làctics, arròs, pasta per a la sopa, etc. Era habitual que el primer dia d’obrir es convidessin els veïns, familiars i amics. La botiga es mantingué fins a mitjans dels anys setanta. En la foto que us presentem hi veiem els amos de l’establiment, darrere el taulell, que era un frigorífic amb vidres, amb la seva filla petita, Glòria, als braços. A l’esquerra, l’amiga Josefina Pascual i, a la dreta, en Santiago Valldeoriola i, mig tapada, Maria Teresa Gallaguet. Al davant, i d’esquerra a dreta, les amigues i companyes d’escola de la filla gran, Concepció: Mariona Clusella, Assumpta Antúnez, Montserrat Soler, Charo Sánchez, M. Carme Rovira i Mercè Bigorra. Tot seguit, la parella formada per Fina Valdés i Joan Santaeugènia, la Montserrat Picañol de cal Siller, en Maurici Santaeugènia i la seva dona, l’Engràcia Prat, que regentaven el Círcol, a l’avinguda de la Vila, aleshores «del Caudillo». [EPS]

Novembre. Montví de Dalt. Dècada de 1910 
Fot. Josep Vilanova
Un paisatge de tardor envolta la majestuositat de la masia de Montví de Dalt. Per les seves grans dimensions, ja s’intueix que havia estat una casa senyorial important dins el terme de Moià des de molt antic, amb la primera menció escrita en el segle XI. En la fotografia podem observar clarament que a la casa original s’hi va afegir una altra edificació de forma rectangular amb una galeria porxada de quatre arcs de mig punt al segon pis, a la banda sud. Per l’aspecte del paratge podem percebre que l’estiu era acabat, hom ja havia segat els camps, batut a l’era i alçat els pallers, com veiem a la part esquerra de la casa. Més tardana és la pallissa que es va construir a la banda nord i que avui en dia ha estat habilitada per a fer-hi un apartament. A les feixes arrenglerades, definides amb murs de pedra seca i que termenegen amb el camí que conduïa a l’Estany, és molt probable que hi hagués plantat blat de moro i que l’haguessin «crepsonat» o tallat per sobre de l’última espiga, ja que aquesta part es donava i encara es dona com a aliment al bestiar. Una dada curiosa és que Modest Burdó, que l’any 1912 vivia a Montví de Dalt, va ser premiat en la Festa de l’Arbre Fruiter per ser un dels qui havien plantat més arbres.[ERI]

Desembre. Tió organitzat pel GEMI. 26 de desembre de 1981
Fot. Pladevall
El Grup Excursionista Moianès Independent (GEMI), que havia tingut la seva seu social als baixos de la rectoria, s’havia traslladat a l’antiga casa de la vila, a la plaça de Sant Sebastià, cantó nord. En aquella plaça havien començat i acabat algunes de les activitats organitzades, com la Caminada Popular del Moianès, encetada l’any 1981, un any en què el GEMI va assolir altres fites, com aconseguir connectar la cova del Toll amb l’avenc del Bassot el dia de la festa major, després de molt temps de feina i prospeccions, i aixecant una nova topografia de la cova, força més precisa. A més de les activitats pròpies de l’excursionisme, l’entitat també col·laborava en altres actes cívics, com el Pessebre monumental, amb un registre estètic que defugia el llenguatge figuratiu i tradicional, pessebre que es presentà molts anys a la plaça Major i també a la de Sant Sebastià. La cagada del tió, el dia de Sant Esteve, devia organitzar-se a petició del consistori municipal, però no va tenir seguiment per part del GEMI i posteriorment fou assumida pel mateix ajuntament. La fotografia està emmarcada davant la finestra del local, a la plaça esmentada. S’hi reconeix, a la dreta de la imatge, Josep Sert, que formava part de la junta de l’entitat, presidida llavors per Jordi Soler. A l’esquerra, un músic que devia acompanyar l’animador, Toni Giménez, que queda fora de la foto. [JFS]