Calendari 2025

Gener. Els Garrofins davant el monument a Sant Sebastià. Gener de 1984
Fot. Renom
En el 2024 Moià ha celebrat el 50è aniversari de la recuperació del ball dels Garrofins, després d’uns anys d’aturada i d’actuacions discontínues. Tot i que la data més antiga que consta documentada d’aquesta dansa és el 1789, només amb aquests cinquanta anys són moltes les generacions de dansaires que han contribuït a fer perviure la tradició d’aquesta dansa a Moià. En la imatge, un dels molts grups de garrofins, el de l’any 1984, a la plaça de Sant Sebastià, presumiblement el dia de la festa major d’hivern, 20 de gener, que és quan s’interpreta el ball; la vigília, al vespre, acompanyats del so del flabiol, del Pollo i també dels teiers, i l’endemà, el dia de la festa major, després de l’ofici. En el grup de la fotografia, a dalt de tot, començant per l’esquerra de l’estàtua: Josep Surroca; a l’altra banda, Cristina Serracarbasa i Glòria Guiteras. De dalt a baix, a la segona fila i d’esquerra a dreta, Sandra Sánchez, Anna Picanyol, Marta Ferrer, Anna Illa, Sílvia Solà, Montserrat Renom, Judith Alcantarilla, Anna José, Maria Núria Bellès, Clara Gutiérrez, Albert Escamilla i Jaume Castany que tocava el flabiol. A sota, d’esquerra a dreta: Jaume Portet, Dolors Parés, Maria Isabel Iglésias, Emma Ubasart, Roser Farràs, Eva Pedrals, Iolanda Alcantarilla, Eduard Alboquers, Margarida Tarter, Ruth Álvarez, Sònia Pladevall, Núria Sánchez, Meritxell Cuesta, el Pollo Joan Pedrals i Mònica Martínez. [AAA]

Febrer. Inici de la «Colònia Vilardell» Anterior a 1924
Fot. Salvador Renom
Dues torres o xalets a la carretera de Vic després d‘una nevada, probablement la de l’abril de 1924. Deu ser una de les fotografies tirades per Salvador Renom, ja que va fer un seguit de fotografies de diversos racons del poble nevat. A l’esquerra de la fotografia hi ha cal Ganso. La casa l’havia comprada, juntament amb els camps del voltant, en Magí Vilardell i Bosch, moianès i empresari de gran èxit en la Barcelona del creixement de l’Eixample. En morir va deixar les propietats als seus dotze fills: la casa la va heretar Enric Vilardell rehabilitada, i amb el anys es van anar fent les seves cases d’estiueig. La torre de la dreta de la fotografia, encara en obres, és la del Dr. Josep Maria Vilardell. La cosa curiosa de la fotografia i totalment desconeguda és l’arcada amb aires de modernisme i la gran reixa de ferro forjat que dona pas al passatge de la futura «Colònia Vilardell», ambdues desaparegudes. En remirar la fotografia detingudament, la reixa de ferro forjat recorda la reixa de la porta de l’edifici de l’ajuntament vell. La reixa provenia del cambril de l’església parroquial, on havia estat donada pels fills d’en Magí Vilardell en reconeixement al seu pare. En 1936, després del saqueig de l’església, es va instal·lar a la portalada de l’edifici de l’aleshores casa de la vila. [EPS]

Inauguració del Pavelló Poliesportiu. 11 de setembre de 1985
Fot. desconegut
L’11 de setembre de 1985 s’inaugurava el Pavelló Poliesportiu Municipal de Moià. A les vuit del vespre, després d’un seguit d’activitats per celebrar la Diada a Moià, tingué lloc l’acte oficial al pavelló. Els equips esportius estaven ben representats pels jugadors de cada modalitat, encapçalats pel rètol de presentació portat per membres de l’Esbart Dansaire. En el cas de la foto reproduïda, llueixen els esportistes practicants del tenis i la membre de l’Esbart Dansaire Assumpta Sala, juntament amb l’entrenadora de l’agrupació esportiva, Montserrat Moll. La commemoració va comptar amb la presència de l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol. L’acte consistí en una tallada de cinta inaugural, descobriment de la placa commemorativa, visita a les instal·lacions del recinte esportiu, desfilada demostrativa de tots els esports que es podien practicar al pavelló, en què participaren més de dos-cents nens i nenes, i, finalment, discursos de les autoritats. Tot i que la inauguració es va celebrar l’11 de setembre, des del 15 d’agost anterior ja s’hi havien anat realitzant proves esportives. En el Moià d’aquell moment,que comptava cap a tres mil tres-cents habitants, la infraestructura del pavelló representava un gran projecte; la Generalitat i Diputació de Barcelona feren l’aportació del 66% de la despesa, aproximadament cinquanta-un milions de pessetes, i del 34% restant, aproximadament vint-i-un milions de pessetes, se’n responsabilitzava l’Ajuntament de Moià. [RPC]

Abril. La primera perruqueria del Florentino. Març-abril de 1964
Fot. Renom
A començament dels anys seixanta les coses anaven millorant i un exemple era el canvi de tendència del jovent, no sols en el vestir sinó també en la manera de portar els cabells. L’obertura de la primera perruqueria regentada per un jove perruquer a Moià, Florentino Sánchez, va trasbalsar i aportar noves maneres d’entendre la perruqueria que es feia fins aleshores, molt especialment en les noies joves. La primera perruqueria del Florentino va ser al carrer de la Tosca, als baixos de la casa número 40, on s’estigué fins que en 1966 es traslladà als baixos a la dreta de l’entrada principal del que havia estat el Gran Hotel, quan ho va comprar l’amo de l’Hotel Remei, Josep Cirera, i ho va regentar Josep Purtí. En el programa de la festa major de 1966 es presentava amb el següent text: «Señora-Señorita. Florentino le ofrece sus servicios de su nuevo salón de Peluquería». De seguida va connectar amb la gent de teatre del Casal, com a actor o com a perruquer (La Rambla de les floristes, 1965; La filla del Carmesí, 1968...). A la fotografia hi reconeixem un Florentino joveníssim i la «Menchu», ambdós amb bata blanca, Júlia Ortega, Mercè Surroca, Manolita Morillas, Mª Carmen Doña, Dolors Romeu i Grego Martín. La resta de noies que surten a la foto no s’han pogut identificar. [EPS]

Maig. Excavació d’un pou d’aigua a Montví de Dalt. 1970
Fot. Renom
La tarda de la festivitat del Corpus Christi tradicionalment es feia una processó pels carrers de la vila, amb molta participació de gent acompanyant la custòdia que portaven membres del clergat. També hi participaven els gegants, els capgrossos i el Pollo. A més a més, s’adornaven els carrers per on transcorria la processó amb nombroses catifes, majoritàriament de flors, i es concedien premis a les millors i també als carrers més ben engalanats. Al llarg del recorregut s’hi instal·laven uns petits altars, on es feia una estació i es resaven oracions al pas de la custòdia (se n’observa un al començament del carrer Francesc Moragas). Al mateix temps, cada any es designaven tres persones encarregades de portar el pendó al·lusiu a la festa. L’any 1965, fou pendonista Sinesi Fonts, amb Ramon Monsech i Vicenç Roqueta de cordonistes. A la fotografia veiem la catifa de l’Agrupació Ciclista Moià. D’esquerra a dreta: Jaume Valldeoriola, Gonzalo Díaz, Jordi Renom, Eugeni Roca, Josep Maria Gay, Jaume Aliberch i Enric Pérez. Els nens que hem pogut reconèixer, d’esquerra a dreta, són: Ramon Sert, Esteve Gutiérrez, Jaume Cirera, Jaume Forcada i Anton Maria Barrachina. També apareixen a la fotografia els matrimonis Lluís Gallaguet i Pepeta Plans, i Salvador Valls i Carme Garcia. Alhora, s’observa una part de les obres de remodelació de la plaça Major. [JRF]

Juny. Trobada d’antigues alumnes de les Carmelites / 7 de maig del 2000
Fot. Renom
En una estrofa dels goigs de la Mare de Déu Assumpta de Moià podem llegir: «Oh la falda provident / de la plana moianesa. / Ens submergim en l’estesa / de bladars que mou el vent.» Certament, aquesta fotografia ens trasllada a èpoques passades, en què el blat, en aquest cas el forment, ocupava un lloc ben destacat en els conreus. En el retrat, fet segurament, entrats els anys cinquanta i ubicat a la finca de la Coma de Sant Jaume, es veuen els masovers, que no hem pogut identificar, amb l’amo de la finca, Josep Pomier Gai, que porta un barret i una agullada a la mà esquerra. Les dues mules i els dos bous, amb morrió per a evitar que pasturessin mentre treballaven, guarnits amb els tirants i la boleia, tiben una lligadora de garbes. Sens dubte aquesta eina va ser un gran avançament en el món de pagès. Podem intuir com els masovers, que eren els qui treballaven les terres, es repartien aquestes feines del camp: el noi, ben jove i que segur ja feinejava com un home, tenia cura de menar el parell de mules; el segon home devia governar la lligadora, i el tercer, que va amb un volant agafat a la mà, segava els trossos de camp on la màquina no arribava. A la fotografia s’identifica Castellterçol al fons i els arbres arrenglerats que es veuen custodien la carretera de la Fàbrega. [ERI]

Juliol. Anades a la Tosca a pescar. 1958
Fot. Renom
Pels volts dels anys cinquanta, una de les activitats preferides del polifacètic moianès Just Renom era la pesca. Tenia una canya de color marró fosc perquè els peixos no la veiessin. Moltes vegades llogava la tartana del Pere de Cal Daies o el carret i la burreta de Cal Cases, menada, aquest —com veiem en la fotografia— per la Maria Àngels Pladevall. En haver-hi poc trànsit, baixaven tranquil·lament per la carretera de Barcelona fins als horts de Castellnou i es desviaven cap a la Falcia. El Just hi convidava gent diversa. En la imatge veiem, entre altres persones —segurament estiuejants—, el Just, el seu fill Jordi i la Maria Rosa Coma. Anaven fins al Molí d’en Brotons o altres indrets propers, i pescaven barbs, que eren peixos d’aigua dolça. Els enfilaven en uns joncs i, quan arribaven al poble, els regalaven a l’hospital que hi havia a la part de baix del convent de les monges carmelites. També havien anat a pescar amb el Quim Viñas al gorg del Gironès, darrere la Fàbrega. En aquesta fotografia ressalten dues curiositats: el cartell de «CRUCE PELIGROSO», situat a tocar la paret de la fàbrica del Vapor, el qual alertava de l’encreuament del Poble Nou, i la gran quantitat d’arbres que es poden veure a banda i banda de la carretera. [JRF]

Agost. Joves moianeses el dia de l’Arbre Fruiter. 16 d’agost de 1935.
Fot. Renom
Sabeu identificar el lloc on és presa aquesta fotografia? Observeu-la bé i penseu-hi una mica i, si no us en sortiu, al final d’aquest paràgraf trobareu la solució. Les protagonistes de la imatge són sis joves moianes, identificades gràcies a l’ajuda de Jaume Orriols, com —d’esquerra a dreta— Maria Vilarasau Gros (de Cal Plàcid), Rosalia Ros, Roser Queralt, Antònia Orriols (muller de Manel Coll), Maria Antúnez (de Cal Maties), Annita Codina (de Cal Quirze) i Ramona Oller Passerisa. Van vestides de festa i, gràcies al programa que duen a la mà, sabem que la foto va ser presa el dia 16 d’agost de 1935, el dia que va tenir lloc la darrera Festa de l’Arbre Fruiter abans que mesos després es produís l’aixecament militar contra la República. Al seu darrere, tres homes drets i uns altres d’asseguts fent el beure. Més enrere, una parella, segurament Manel Artero i Lluïsa Pujulà, que regentaven la botiga de comestibles coneguda com a Cal Ganso, al capdamunt del carrer de les Joies (en aquells moments, d’Àngel Guimerà), tocant a la plaça de Sant Sebastià (llavors, de la República). O sigui, l’edifici ara conegut com La Masia, que tenia portes obertes al mateix carrer de les Joies (al fons es veu la claror de les escales que baixen cap a la font Vella). A la dreta de la imatge s’intueix l’inici de la cantonada amb el carrer de la Cendra (Francesc Viñas) [JCA].

Setembre. Baixada del Vall. Cap a 1930
Fot. Just Renom
A principis de la dècada dels anys trenta del segle xx Moià havia crescut ben poc més enllà del vall de les antigues muralles, sobretot per la seva part oriental. Dels edificis emblemàtics de la vila —no s’hi veu el que sens dubte ho és més, l’església parroquial i el seu campanar— en la imatge es poden veure, d’esquerra a dreta, la part superior de Can Rocafort, l’actual casa de la vila (construït per Ramon de Rocafort en 1887), la imponent església en honor de sant Sebastià, patró de Moià des de 1676 (església inaugurada l’any 1808 sobre una precedent del 1507, cremada el juliol de 1936 en esclatar la guerra civil) i el col·legi de l’Escola Pia, edificat en el seu actual emplaçament a principis del segle xviii. Més amunt, la costa de la Creu (abans, de la Talaia o de les Forques), amb la creu col·locada l’any 1900. Per sota de l’antic nucli emmurallat, la baixada del Vall i l’inici del carrer del Vall, per on passava el torrent de les Fontetes, més conegut popularment com dels Baus. A la part del carrer del Vall hi veiem les primeres cases que s’hi van construir, durant el primer terç del segle xviii, destacant a primera vista Cal Cases. Hi veiem també la construcció de murs de contenció dels horts que s’hi trobaven. [RPC]

Octubre. Soldats de maniobres. 1932
Fot. Just Renom
En editar aquesta fotografia en forma de postal —per tal de vendre-la als mateixos soldats que hi són retratats— Just Renom va anotar-hi que es tractava del «Regiment de Caballeria n.º 10». Això ens permet situar la instantània entre el 20 de setembre i el 5 d’octubre de 1932, dates en què, segons el diari barceloní El Diluvio, aquest regiment va sojornar a la nostra vila, després que uns dies abans hi hagués passat el regiment de cavalleria número 9. També esmenta l’estada d’aquesta tropa el Butlletí de la Lliga Defensa de l’Arbre Fruiter, que afegeix que van fer pràctiques de tir «en els recons de Passarell». Cal tenir en compte que Moià, com també Castellterçol, van ser escenari durant anys, però especialment en les primeres dècades del segle passat, de la visita de tropes de l’exèrcit espanyol per realitzar-hi maniobres. En aquesta imatge, els soldats estan acampats, amb els seus cavalls i pertrets de guerra en l’actual espai ocupat per la plaça de Catalunya i carrers adjacents —on fins aquells moments hi havia hagut un dels primers camps de futbol de Moià— amb les torres de la colònia Vilardell, els arbres de la carretera de Vic i Massamsó al fons. Més al fons es distingeix la masia del Prat i, encara més enllà, la Casa Nova del Prat. [JCA]

Novembre. Un Moià en transformació. Dècada de 1960
Fot. Renom
La foto, presa des de Montví, ens presenta la vila de Moià en els anys seixanta del segle xx, quan la població començava a experimentar la transformació social, econòmica i cultural. Amb arrels en l'economia agrícola, ramadera i artesanal, Moià es va haver d'enfrontar als canvis accelerats que venien d'una societat en transició. Aviat, petites fàbriques van aparèixer per oferir nous llocs de treball, fomentant una migració que va fer realitat el creixement de l'espai urbà, amb nous carrers i habitatges i la reformulació de la majoria de serveis bàsics, com l'educació i la salut. En els anys seixanta es pavimenten i senyalitzen força carrers, es construeixen habitatges per als mestres nacionals, es col·loquen les primeres pedres per a fer instal·lacions esportives... A la fotografia es pot apreciar en primer terme la carretera de Moià a Oló, construïda amb finalitats militars en el segle xix. I el trencant que puja cap a la Zona de Montví, objecte del Pla general d'ordenació de Moià de l'any 1967, tot i que ja es feien obres de reparcel·lació i construcció d'edificis des de 1963. A tocar del revolt es veu la piconadora de l'Orriols, on feien sorra de les roques de la pedrera de Montví. També destaca la torre de la família Bassols, la primera que es va fer en aquella zona. I la torre de la família Durban, una altra de les famílies que estiuejaven a Moià. [MMG]

Desembre. Santa Llúcia al cosidor de Mercè Santaeugènia. Dècada de 1960
Fot. Renom
El cosidor de la Mercè Santaeugènia, situat al carrer de la Tosca, era el lloc en què moltes noies del poble anaven a aprendre a cosir. Santa Llúcia, a qui van martiritzar arrencant-li els ulls, era la patrona de les modistes degut a la necessitat de conservar una bona vista per a enfilar les agulles (i, per extensió, era patrona de cecs i oculistes). Era costum que el 13 de desembre, dia de la santa, les modistes (o en aquest cas les aprenents) ho celebressin fent una mica de barrila, com en aquesta fotografia presa a mitjans dels anys seixanta, en què les alumnes del cosidor apareixen disfressades. Cal recordar que en aquella època la celebració del carnestoltes encara estava prohibida per les autoritats del règim, si més no a nivell públic, perquè a l’Hotel Remei des mitjans de la dècada de 1960 s’hi van començar a celebrar balls de disfresses, així com també —segons segons recull el noticiari de la revista La Tosca— s’hi feien balls el diumenge més pròxim a Santa Llúcia. En la fotografia que publiquem, de dalt a baix i d'esquerra a dreta podem veure: Rosa Coma, Conxita Santaeugènia, Lluïsa Matarrodona, Conxita Bigas, Concepció Padrós, Mercè Surroca, Teresa Font, Maria Teresa Galleguet, Felisa Serra i Lourdes Bigas. [EAB]