Calendari 2024

Gener. I els Reis van arribar en 2 CV... / 5 de gener de 1978
Fot. desconegut
De totes les festes, l’arribada dels Reis de l’Orient és la que fa més il·lusió. Els ulls dels infants s’omplen de credulitat, de somnis i de desitjos. A Moià acostumen a arribar per la carretera de Barcelona o per la de Vic, enfilant l’avinguda de la Vila envoltats d’olor i fum per la crema de barballó; rares vegades baixen per la carretera de l’Estany. L’any 1978, per a sorpresa de tothom, van fer l’entrada pel carrer de la Cendra (oficialment, de Francesc Viñas), amb una comitiva de cotxes engalanats per a l’ocasió. Eren tres Citroën 2CV del model Dyane, un cotxe familiar que es va fabricar entre 1967 i 1983, adaptant-se als canvis de disseny i als gustos de la gent. Tenia quatre portes laterals i la porta del darrere, que s’obria cap amunt, amb un maleter molt ampli i de fàcil accés; el sostre era de lona que es podia plegar i deixar el cotxe descapotable, i els seients del darrere es podien plegar. Aquestes característiques van permetre que els Reis poguessin estar drets i saludar els infants que els esperaven. A la crònica del moment no la va convèncer el nou mitjà, però va preferir de reflexionar dient: «sempre s’ha d’agafar pel cantó bo; d’aquesta manera podem dir que la festa dels Reis va complir el seu paper, o sigui el de crear la il·lusió en els infants». [EPS]

Febrer. La teuleria de la Torre del Fum / Ca. 1915
Fot. J. Vilanova
La imatge que reproduïm procedeix d’una fotografia impresa en paper postal, com era usual llavors. Al revers, una anotació manuscrita: «Moya la bobila». La foto en recorda una altra de semblant de la bòbila del Pla Romaní, presa per Just Renom cap a 1929-1930, però la disposició de la teuleria i el paisatge del voltant fan descartar que ho sigui. A més, les característiques de la postal ens menen a considerar-la més antiga, de cap al 1915,

i l’autoria, molt probablement de Josep Vilanova. A més, els pollancres que es veuen al fons de la imatge ens assenyalen el pas d’una riera, que deu ser la de Castellnou, i la teuleria, la del Pla Romaní, situada sortint de Moià cap a Castellterçol, més o menys darrere el bloc de pisos de l’antiga caserna de la guàrdia civil. Els escrits a La Tosca de Florenci Colet i Josep Solà i Clarà ens informen de l’existència de tres teuleries a Moià: les dues esmentades i la del Saiol, totes en mans de la família Clarà, arribada a Moià des de Sentfores. D’aquestes teuleries, la més antiga devia ser la de la Torre del Fum (el nom li vindria de la crema de les branques amb què es coïa l’obra), regentada per Josep Clarà i Viñas i els seus fills, Jaume i Joan Clarà i Puigoriol, que creiem que apareixen en aquesta imatge. [JCA]
 

Març. El Sindicat de Moià / Dècada de 1960
Fot. Renom
En primer terme, a mà esquerra, podem veure el que actualment és l’entrada al supermercat Condis i que en data de la fotografia, cap al 1960, era l’espai on s’emmagatzemaven els sacs de pinso, mòlt i ensacat allà mateix i on els pagesos l’anaven a buscar per donar al bestiar. Es tractava de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos, que a Moià va ser creada l’any 1945. Eren entitats que existien arreu del territori espanyol, nascudes després de la guerra civil i vigents, amb canvis substancials, fins a finals del franquisme. Com es veu a la foto, tant la pagesia com la resta de sectors ja començaven a motoritzar-se i, si bé les carreteres encara estaven molt atrotinades, l’avenç automobilístic ja no tingué aturador. Per exemple, els citroëns van ser uns vehicles multifuncionals per als pagesos que els van anar d’allò més bé en la seva feina diària i que van fer deixar enrere, en molts casos, el carro i la mula. Sens dubte, la cruïlla del Poble Nou era un punt neuràlgic, freqüentat per estiuejants i vilatans, on ja es concentraven llocs d’esbarjo, com el Bar Montaña, el Bar Martí i la Fonda del Remei. A l’altra cantonada s’hi alçava la caserna de la guàrdia civil, ocupada des de després de la guerra fins a l’any 1990. [ERI]

Abril. Plantada de pins a la costa de la Creu / 7 de febrer de 1966
Fot. Renom
En una població eminentment agrícola com era Moià a principis del segle XX, l’interès per protegir els arbres havia d’arrelar entre els seus vilatans, a més dels impulsos polítics i culturals de l’època que sorgien en aquest sentit i que, juntament amb una figura excepcional com fou Francesc Viñas, menaren a la creació de la Lliga Defensa de l’Arbre Fruiter. La replantació d’arbres per evitar la desforestació va començar d’hora, i aquesta inquietud anava unida a la idea que calia fomentar l’educació en la defensa de la natura. Així s’inculcà la cura dels arbres a la canalla, amb la guia dels seus mestres. Els infants eren repartits per sectors, i un padre els anava dient què havien de fer. Les sortides a regar i replantar a vegades es feien en jornades de festa, cosa que no sempre era del gust dels infants. A la fotografia, una de les excursions que dirigí el P. Serramià a la costa de la Creu per fer-hi una plantada d’arbres; concretament, la que tingué lloc el 7 de febrer de 1966 i que meresqué ser foto de portada de La Tosca d’aquell mateix mes. La petita crònica que l’acompanyava destacava que la plantació de pins aconsenguia «el embellecimiento de los contornos de la población» i encoratjava la Lliga i les autoritats a perseverar en aquest propòsit. [CMG]

Maig. Catifa floral de l’Agrupació Ciclista / 1965
Fot. Renom
La tarda de la festivitat del Corpus Christi tradicionalment es feia una processó pels carrers de la vila, amb molta participació de gent acompanyant la custòdia que portaven membres del clergat. També hi participaven els gegants, els capgrossos i el Pollo. A més a més, s’adornaven els carrers per on transcorria la processó amb nombroses catifes, majoritàriament de flors, i es concedien premis a les millors i també als carrers més ben engalanats. Al llarg del recorregut s’hi instal·laven uns petits altars, on es feia una estació i es resaven oracions al pas de la custòdia (se n’observa un al començament del carrer Francesc Moragas). Al mateix temps, cada any es designaven tres persones encarregades de portar el pendó al·lusiu a la festa. L’any 1965, fou pendonista Sinesi Fonts, amb Ramon Monsech i Vicenç Roqueta de cordonistes. A la fotografia veiem la catifa de l’Agrupació Ciclista Moià. D’esquerra a dreta: Jaume Valldeoriola, Gonzalo Díaz, Jordi Renom, Eugeni Roca, Josep Maria Gay, Jaume Aliberch i Enric Pérez. Els nens que hem pogut reconèixer, d’esquerra a dreta, són: Ramon Sert, Esteve Gutiérrez, Jaume Cirera, Jaume Forcada i Anton Maria Barrachina. També apareixen a la fotografia els matrimonis Lluís Gallaguet i Pepeta Plans, i Salvador Valls i Carme Garcia. Alhora, s’observa una part de les obres de remodelació de la plaça Major. [JRF]

Juny. Trobada d’antigues alumnes de les Carmelites / 7 de maig del 2000
Fot. Renom
El dia 10 de maig del 1848 se signava el conveni entre Joaquima de Vedruna i l’«Ayuntamiento Constitucional» i la «Junta de Beneficencia» per a la vinguda a Moià de les germanes carmelites per a fer-se càrrec de l’assistència als malalts i l’ensenyament de les nenes del poble; anys més tard s’ampliaria amb l’internat. La fotografia ens mostra com, després de cent cinquanta anys del pas de les Carmelites per Moià, encara era viu els dies 6 i 7 de maig de l’any 2000, quan va tenir la lloc la III Trobada d’Exalumnes i Mestres de les Carmelites de Moià. Més de dues-centes persones hi van prendre part. Gràcies a la col·laboració de tothom es van reunir treballs fets a l’escola de brodats, puntes, jocs de llit, repujat de pell, etc., i gran quantitat de fotografies, essent tot exposat a la sala infantil del Casal. Per tal de recordar temps passats també es va organitzar una tómbola i, el dia 7 de maig, ens retrobàvem amb companyes de classe d’internat, amb les monges i mestres, moltes de les quals no havien tornat a Moià en trenta, quaranta o més anys. A l’església de l’Escola Pia es va celebrar una missa i després un dinar al claustre. Per a deixar constància de la trobada es va regalar a totes les participants el llibret Petit recull de l’Escola de les Germanes Carmelites a Moià, 1848/1971. [AMU]

Juliol. Campaments de Ràngers i Noies Guies al Pla de Boavi / 1991
Fot. desconegut
«Salta la valla... volta la feixa». Aquest era l’eix d’animació dels Campaments dels Ràngers i Noies Guies (R/NG) que es van fer al Pla de Boavi, al municipi de Tavascan (Pallars Sobirà), l’estiu del 1991. Van ser uns campaments força moguts i plens d’aventures. Es van iniciar al Pla de Boavi i es van acabar en uns barracons de Tavascan. El motiu, una forta pluja i pujada de la riera, que va fer que els caps decidissin assenyadament evacuar

el campament. Especialment interessant va ser la visita a la central hidroelèctrica de Tavascan, construïda en una caverna de 500 metres de profunditat a l’interior de la muntanya del Pic de Gueron. Agafa l’aigua dels estanys, un dels quals és el de Certascan, on un dia vam anar d’excursió. Els caps de les dues unitats de R/NG eren la Núria Colmenero, la Judit Gasca, en Ramon Monsech, en Jordi Pascual, la Montserrat Portet, la Maite Serracarbassa i en Paco Torres. Els intendents érem l’Eulàlia Dalmau, també cap d’Agrupament, i en Jordi Soldevila. La fotografia és feta a la plaça del Moianès, preparats tots per a agafar l’autocar que ens havia de dur als campaments. Els nois i noies eren: Mireia Antonell, Glòria Aubach, Sílvia Camps, Jordi Capdevila, Cisco Capdevila, Susanna Corral, Arantxa González, Anna Macián, Anna Martínez, Òscar Mascaró, Oriol Mora, Gemma Palazón, Mireia Picañol, Neus Pladevall, Noemí Rofes, Roberto Royo, Jordi Solà, Mercè Surroca, Isidre Torres i Xavier Valldeoriola. [EDM]
 

Agost. Moià des del mirador del parc / Entre 1940 i 1950.
Fot. Renom
La perspectiva del poble és feta des del mirador del parc municipal. La datació es justifica perquè a la part inferior de la dreta de la imatge es pot veure Cal Franquesa, construïda just després de la guerra civil, així com l’entrada a les cases Orriols, que són anteriors. A començament dels anys cinquanta es va construir una casa en una de les feixes, que en la fotografia és ocupada per horts. A l’esquerra destaquen els darreres de Cal Solà i Cal Vives. A Cal Solà s’hi va obrir la botiga l’any 1941. Seguint la línia de cases cap a la dreta, s’observa la coberta del garatge del Condal i Cal Maties, així com una línia de pins als darreres del carrer de la Tosca. Sobre els pins s’aprecia la coberta allargada de l’antiga fàbrica de Cal Comadran. I entre Cal Vives i Cal Maties,

a l’altra banda de l’actual avinguda de la Vila, s’identifica la part superior de la façana de Cal Bou. Cal tenir en compte que el carrer de Jacint Vilardell no es va obrir fins que es feren les obres per a construir les piscines municipals, a finals dels seixanta. Aproximadament on hi ha actualment la plaça del CAP hi havia hagut uns safarejos, que també servien per a regar els horts, una part dels quals eren menats pel campaner. La seva dona rentava en els safarejos la roba dels preveres. [JFS]
 

Setembre. Cursa de motos de cros al Circuit Verd / 2005
Fot. desconegut
A la foto veiem l’arrencada de la cursa. Es tracta d’una carrera de motos de resistència de cros, campionat de Catalunya de l’any 2005, al Circuit Verd, amb una durada de tres hores i en què van participar quaranta-tres equips amb dos pilots cadascun. L’organitzava el Moto Club Moianès, associació nascuda l’octubre del 1971. Des d’aleshores han promogut una munió de curses, no solament de motos sinó també d’altres esports: atletisme, ciclisme, activitats aquàtiques... Una de les més emblemàtiques, i de la qual els anys 2022-2023 es va celebrar el cinquantenari, van ser les «24 Hores de Moià», que es van convertir en un laboratori de proves de marques de motos que es fabricaven a Catalunya (Montesa, Ossa, Bultaco...), davant el repte que representava una prova de resistència sobre terra organitzada per primera vegada al nostre país, i en què corrien pilots que serien campions de Catalunya, Espanya i internacionals. El prestigi de la cursa i la tenacitat de l’associació van fer que hi hagués a Moià un circuit estable per a celebrar-hi aquesta prova i que s’hi organitzessin moltes altres competicions. El 1987 es començà a construir el Circuit Verd, amb l’empenta del consistori moianès, situat a l’antiga casa de pagès del Solà de la Vila. El circuit permeté de donar estabilitat a l’activitat esportiva sense necessitat d’anar generant circuits provisionals a la comarca. [RPC]

Octubre. Excursió a l’estany de Banyoles / 12 d’octubre de 1953
Fot. Renom
Excursió cultural a Banyoles organitzada pel Casal Parroquial amb Mn. Lluís Daví el 12 d’octubre de 1953, festivitat de la Mare de Déu del Pilar. Hi van anar, en autocar, una vuitantena de moianesos i moianeses, que visitaren la ciutat de Girona (la catedral fou l’element emblemàtic) i la capital de la Garrotxa, Olot (amb anada a la font Moixina). Una parada important fou a Banyoles. A més de contemplar la bellesa de l’estany, uns quants dels més joves participants en la sortida moianesa es van atrevir a fer-hi una passejada amb barca. Així, al primer pla de la fotografia hi podem veure l’encarregat de la barca; a la dreta, i de davant a darrere: Montserrat Pladevall (de Cal Cases), Conxita Antonell (darrere el pal), Concepció Clapers, Enric Oliveras, Salvador Pascual, Eugeni Roca, Antoni Martínez (el barber del carrer de les Joies que també va jugar a futbol amb el Moià). A la dreta, començant pel davant: Agustí Vives (amb el cap cobert per una gorra), al seu costat Josep Graners; al darrere, Josep Dalmau, Rosa Plans, Eusebi Graners, Jaume Valldeoriola, Joan Antonell, Montserrat Monsech i Joan Rovira. Al fons, de dreta a esquerra: Pilín Daví i Maria Ramoneda. La travessia en barca transcorregué sense sorpreses i tots pogueren tornar sans i estalvis a la vila de Moià. [AAA]

Novembre. Mercat a la plaça de Can Rocafort / 1971
Fot. Renom
El mercat del diumenge a Moià ve de lluny. Habitualment s’ha fet a la plaça Major, però l’any 1971 un ban de l’alcalde Sebastià Petitbò va comunicar que es traslladava al solar de darrere la Casa de la Vila, Can Rocafort; l’objectiu: «dar mayor fluidez al tránsito de persones y vehículos en la plaza». Aquest solar era el fruit d’haver rebaixat el jardí de Can Rocafort al nivell dels carrers del Forn i de les Joies; un jardí que des de 1940 havia estat el pati de les escoles de nens i nenes de la Escuela Nacional, fins al seu trasllat a les escoles noves. Els murs que voregen la placeta es feren arran d’uns aiguats que van malmetre el solar just quan s’havia acabat de rebaixar. El mercat s’hi va fer pocs diumenges, mentre es refeia la malmesa plaça Major. A la fotografia es poden veure uns paradistes que comencen a recollir les seves caixes de fusta i cartró i estris penjats; crida l’atenció en primer terme una bàscula amb plat, estri habitual del comerciant de fruita i verdura, que s’equilibrava cada vegada que es traslladava de mercat. Al fons de la fotografia es veuen les cases del carrer del Forn, on vivia la família Comellas Casellas, una casa dels Soler de la placeta i la casa de la família Queralt Fontseca. [EPS]

Desembre. Els Veguers de Sant Joan / 27 de desembre de 1918
Fot. J. Vilanova
La festa de Sant Joan Evangelista, el dia 27 de desembre, era la gran diada del jovent moianès des de temps reculats. Incloïa, a més de les celebracions religioses, un foc a la plaça Major després que la canalla hagués anat a recollir fustes i andròmines acompanyada pel Pollo, cercavila pels carrers i renovació de càrrecs dels administradors que tenien cura de la confraria encarregada de l’organització (cerimònia que tenia lloc a l’Oratori, situat a l’actual carrer de Santa Magdalena, prop de l’entrada al passatge Orriols). Durant les dues primeres dècades del segle passat aquesta tradició visqué, de manera discontínua, els seus darrers passos abans de morir (hi hagué, encara, un intent de recuperar-la l’any 1941). És el cas de la imatge que presentem, de l’any 1918, data que és segura perquè a la fotografia hi consta en un lateral impresa amb un tampó, si bé el Butlletí no va fer cap esment de la celebració d’aquell any. De la fotografia, al costat de les capes i barrets amb què es mudaven els administradors, es pot remarcar com, en aquella ocasió, l’esperit humorístic havia arribat al punt d’utilitzar com a muntura rucs engalanats en lloc de cavalls. La fotografia és feta al mig de la plaça Major, des de l’actual edifici de la Caixa fins a l’entrada, fosca, al Carreró, amb la botiga de Cal Sacaire al mig. [JCA]